Arc de Sant Martí a la plaça de la vila

Durant un temps la plaça de la vila estava coberta de colors i de lletres que simboliten el dret a estimar lliurement i ser respectar i tol
erar la diferència!




A la plaça i més castellera, pilars de la Jove i dels Xicots per reivindicar els drets del col·lectiu LGBIT. On són els verds? Quina justificació per no anar a plaça?

Moció rebutjada! Orgull LGBIT vilafranquí!

Manifest 

"Aquest any ens hem reunit persones de diferents col·lectius, amb diferents reivindicacions, per fer causa comuna pels drets de lesbianes, gays,transexuals, intersexuals, bisexuals...en una mateixa veu en favor del dret a la llibertat sexual, identitat sexual i orientació del desig, que afecta a totes les persones, i que considerem  un dels més rics patrimonis de la humanitat. Perquè així ho entenem, ho defensem i fem una crida al conjunt de la societat per fer un front comú contra qui volen condemnar-nos.

Som bolleres,mariques, velles, boges, feministes, indefinits, putes, desviades, crios, sense papers,malalts mentals,heteroinumises...estem orgullosos/es perquè volem i creiem en una societat lliure i diversa. 
La violència sexista permaneix en totes les seves formes contra les dones, contra els i les homosexuals, contra els/les trans i en tots els àmbits:a la feina, als centres educatius, al carrer i als mitjans de comunicació. No ens enganyem, malgrat que tinguem una llei de matrimoni i apareguem  en algunes sèries de televisió, la transmaribollofòbia permaneix anclada en el sistema heteropatriarcal i les conquestes legals poden revertir-se.
No entrem en el joc hipòcrita dels qui diuen  "que facin el que vulguin però a casa seva". Ens mostrem públicament públicament i denunciem la censura.Estem farts/es, reivindiquem el dret a qui aquells que ens representen a l'ajuntament, que molts els han escollit, ens escoltin, ens recolzin, ens respectin i estiguin al nostre costat poden mostrar amb orgull la bandera des del balcó de casa nostra, la casa de tots i totes, que és l'Ajuntament. Reivindiquem i defenem la desaparició dels armaris, no tanquem la bandera en una sala, trenquem l'armari i siguem capaços/ces de mostrar la tolerància i el respecte de la ciutadania de  Vilafranca per cada un i una dels nostres veïns i veïnes.
Nosaltres som visibles,la nostra casa de la vila, per què no?"

Aquest ha estat el manifest llegit a la plaça de la vila. Més tard, la mateixa plataforma ha pogut llegir-ho a la moció presentada d'urgència per motiu d'idioneïtat del dia, i ha estat rebutjada per Convergència i PSC. La raó donada és la de no acceptar cap bandera exposada a cap balcó per no tenir una petició de la Hispanitat...raó que com mostra la imatge, no s'aplica ni a l'educació en català ni a la vegueria del Penedès. Incoherència, intolerància i rebuig com a col·lectiu diferent a la institucional família formada per una parella d'heterosexuals.
Donar visibilitat a la manca de llibertat pública per expresar un sentiment, perquè no oblidem que mentres hi hagi una persona, una dona jove, que no pugui públicament reconèixer que té nòvia i hagi de mentir o amagar la seva relació de parella amb una altra dona, fins aleshores s'ha de visualitzar en el nostre ajuntament, perquè aquesta veïna que no pot ser lliure a l'hora d'estimar i de demostrar la seva estima davant de tothom, és una ciutadana de la nostra estimada vila. El dia que una parella formada per dones pugui educar conjuntament amb el mateix rol a un/a fill/a, no es relegui en l'àmbit educatiu, als centres educatius, que no sigui un tràuma per ningú, ni per la mare ni per la filla, poder-se agafar de les mans mentre passeja, pel carrer, per la Rambla, per la Parellada...i hagi d'anar a altres ciutats per mostrar de forma lliure un sentiment.
Tothom ha de ser lliure a escollir a qui estima, sense la imposició heterosexual. A qui no se li encogeix l'estòmac cada vegada que veu a la persona estimada i es queda sense respiració i sense paraules? Qui no ha sentit això alguna vegada i ho ha pogut mostrar agafant-se de les mans, mirant-se als ulls, fer-se una abraçada, un petó a la boca i no haver d'amagar-se en l'àmbit de casa? Fes una abraçada a una persona que no sigui del teu sexe i no passa res, fes-li una abraçada en mig d'una plaça amb canalla al voltant a la persona que estimes però del mateix sexe, i les mirades es clavaran a la teva persona.
Més enllà de la formació de com tractar a aquest col·lectiu, és primordial donar una prioritat de que es visualitzin les dificultats en què es troben: estimar lliurement a Vilafranca! Mostrem la bandera a la façana de l'Ajuntament!

La incompetència i la competència

Durant els últims mandats socialistes es va emprar una expressió: "No tenim competència ", ara es torna a escoltar massa vegades ,afegint-hi "Fem coses que no són de la nostra competència"... el discurs és similar i les justificacions també. 

L'Ajuntament com qualsevol altre ajuntament, com a ens local, té una competències locals que alhora poden tenir dues perspectives, una que determina si està capacitat o no per realitzar unes activitats o accions, i l'altra que aquí sí ens interessa, és la determinació de les competències mínimes, i reforcem en la idea de mínimes, és a dir, que les normes legislatives s'estableixen perquè els ens locals estan obligats a com mínim actuar-hi, és una idea de base, a partir d'aquí és cada ajuntament amb el seu equip de govern al capdavant i a l'oposició al costat, poden determinar la resta d'accions que políticament estiguin interessats a fer, és a dir, a concretar la seva filosofia política, i entenent com una demostració real de la Política en majúscula. 

No podem enlluernar-nos en aquells aspectes que ja vénen determinats per l'obligatorietat sinó en aquelles que no tenint la competència podem crear, innovar i fins atenuar diferències socials, educatives, econòmiques. Segurament en aspectes que formalment no es té la competència, qui la té, pot ser la Generalitat, la tingui però que ella com ens llunyà del territori, s'apropi i fins i tot consulti, i qui dóna la informació és la pròpia administració local. 

Espolsar-se temes perquè no tenen la competència és en realitat amagar la seva incompetència de realitzar Política en majúscules.

El Ple del mes de febrer serà recordat per la negativa de negociar i pactar amb l'oposició, de no ajornar temes que no són urgents i que no estan obtenint la base social vilafranquina necessària per fer-ho, cosa que recordant a socialistes, aquest punt sí ho tenen en compte alhora de reflexionar sobre el Procés. Parlem evidentment del nou tanatori.

La innovació a la ciutat ha de ser prioritària, però també ho ha de ser reconèixer la situació real de la societat vilafranquina i fer accions per millorar-la. La disputa en el concepte de tarifació social i bonificacions, la clucada d'ull de la regidora Doblas a l'alcalde quan ataca a Peñafiel per tenir problemes amb el personal a Barcelona, la crisi laboral del metro...Tapar la pobresa, amagar-la, fa que no es vegi,` però aquesta no desapareix.

Negar a posar a les bases reguladores un requisit d'empresa el fet de no haver acomidat a treballadors pel dogmatisme que a la gent que està a l'atur, no li agradaria no obtenir la feina...quan del que s'està parlant és de drets de treballadors, d'assegurar d'estar en contra el frau, despatxant a un treballador per agafar amb un cost salarial menor...fins que el regidor Monfort no va afluixar el tarannà i va apropar la idea i va tenir en compte el termini de 3 mesos. En aquest cas els regidors socialistes no van sortir a la defensa dels treballadors, tot i que posteriorment en altres mocions van declarar que els preocupava la situació de pagaments als treballadors i tenir el pagament a la Seguretat Social feta, i comentant que ja existien en el pleg de clàusules dels contractes que s'havien establert l'ajuntament amb els seus proveïdors.

Un altre tema enllaçat seria les queixes d'altres municipis sobre empreses que tenen una base social però que comencen a veure-ho com a centres explotadors. Aquesta consideració si fos real estaria als jutjats laborals i les denúncies allà. Esperem que en el nostre municipi no hi hagi queixes de sobreexplotació de certes entitats/fundacions que explotin als seus treballadors.

Per últim, la moció de la ILP presentada per la CUP, que es presentarà al Parlament, constava de dues parts, una que s'entenia que era competència directa de la Generalitat i l'altre que era específicament un àmbit vilafranquí, assegurant que es volia utilitzar l'òrgan del CEM (Consell Escolar Municipal) per parlar sobre els temes de manca de diversitat i heterogeneïtat en alguns centres vilafranquins. De nou, es teatralitza la diferent postura política de l'equip de govern i el de l'oposició. Haurem d'esperar com reaccionen els mateixos grups polítics al Parlament i respecte als temes vilafranquins, com ara les inversions en els centres educatius amb més dificultats siguin majors que en els altres, no es va explicar quines són aquestes inversions, tot i que l'espai on s'explicarà suposadamanet serà en l'òrgan representatiu del món educatiu, el CEM.

Els canvis a les subvencions esportives indignen a les entitats

El 2016 s'estrena amb una nova prespectiva en les subvencions esportives de caire local. L'aplicació d'una nova prespectiva i orientació econòmica afecta a multituds d'entitats i associacions esportives d'esport base a la nostra vila. Si fins ara, Vilafranca fomentava l'esport base ara a través de subvencions econòmiques, aquest any eliminen aquestes subvencions i les apliquen a alt rendiment, nens en situació de risc social i econòmic i activitats que generin una promoció turística de la vila.

En aquest moment de crisi, l'esport sobretot infantil, de base, és important per mantenir l'esperit de superació, decisions d'aquest tarannà només es pot fer des d'una perspectiva elitista, i no afavoreix a les famílies que si bé no estan en situació de risc d'exclusió, estan en situació límit. 

Mónica Hill, regidora d'ERC, ha manifestat reiteradament aquesta situació de les famílies i si bé el ple municipal del mes de novembre s'emprava les paraules de diàleg, ja anticipava la regidora que no hi havia hagut diàleg fins al moment i poc pot preveure que n'hi hagi.

Manca de diàleg per manca de voluntat política

El Ple Municipal més enllà de parlar sobre les taxes i ordenances, s'evidencia una falta de comunicació i de diàleg entre equip de govern i grups a l'oposició. Si escoltem a les dues parts, dóna una sensació de manca de voluntat política conjunta, és a dir, uns per no convocar i els altres per no insistir. 

Es va arribar a escoltar que és l'equip de govern per tenir la responsabilitat de governar és el que ha de convocar...Una actitud narcissista i egocèntrica, ja que tant els ciutadans com les entitats han de sol·licitar la convocatòria de reunions, no pas el contrari, i a ser possible amb propostes, no només amb crítiques dogmàtiques, que a diferència de les crítiques constructives, no porten enlloc.

Continuació de la sociovergència a Vilafranca i Vilanova

Neus Lloveras

En les declaracions de Mònica Hill a "El Contrapunt" de rtvvilafranca i de Neus Lloveras a "Sessió Plenària" a Canal Blau , existeix una coincidència: l'associació política "Junts pel Sí" no aconsegueix cuallar a nivell local. La sociovergència es considera com a forma de grup de govern estable, tan a Vilafranca com a Vilanova.

     

Mònica Hill

La política local és la de proximitat, i la que dia a dia ens aporta més coneixement dels interessos partidistes, i en canvi "només" figura dintre de la seva òptica el mateix objectiu independentista, que evidentment ja és prou important, però amb idearis polítics divergents a nivell local? Tindrem pactes individualitzats en algun moment, en algun punt pactat, tal i com han demostrat a nivell nacional?

Concentració en contra imputació del President Mas

A l'últim Ple Municipal es va presentar una moció d'urgència per presentar l'acord dels regidors en contra de la imputació del nostre President, del senyor Mas; a favor van votar  tots els grups polítics, exceptuant el PP.

Ahir a la tarda estàvem convocats davant de tots els ajuntaments, tot i que els que lideraven fossin ANC i Òmnium Cultural, hauríem de ser capaços tots plegats de manifestar públicament, a peu de carrer, estar en contra de la imputació del nostre president. És d'aquelles fites en les que s'haurien de deixar personalismes i politicisme, però no aconseguim mai l'unió política local.