Primer consens polític? / Primera proposta per enfrontar-se a la crisi?

Avui ha sortit a la llum, a través de roda de premsa, que l'equip de govern proposa la congelació de taxes i impostos per a l'any 2010 i ho presentarà al ple municipal del mes d'octubre. Han realitzat converses prèvies amb la resta de partits polítis i segons sembla s'han posat d'acord.

La reducció d'impostos implica segons ells una reducció de la capacitat econòmica municipal i fa replantejar els pressupostos per controlar al màxim la despesa municipal. L'afectació directa serà la Llei de Barris i les inversions aniran destinades a garantir el manteniment de la via pública i la consolidació dels serveis.

Es plantegen una sèrie de dubtes que algú s'haurà de replantejar també:

- Si el IPC català és -1%, la capacitat econòmica municipal no ha de quedar tan afectada sempre que es controlin els imports de les despeses i aquestes siguin inversions correctes.

- Francesc Olivella va recomenar a tots els ajuntaments de la comarca que congelin els impostos, i de seguida va sortir CIU d'El Vendrell informant que congelava els impostos, taxes i preus públic pel 2010 i que negociaria el pressupost amb tothom... no té això un gust repetitiu? són consignes de l'Alt Penedès? no podem tenir una mica d'originalitat i iniciativa?

- el control de la despesa sempre s'ha de realitzar, és ara novetat?

- la data d'inici real de la crisi va ser al setembre del2008, i no perquè La Vanguàrdia ho publiqués a la portada, sino que la majoria de les empreses ja ho van començar a patir. L'equip de govern porta 5 mesos i és ara quan veu la crisi? Ara es torna a replantejar els pressupostos?

- hi haurà alguna mesura econòmica més?

Les 7 diferències

el 3 de vuit

RTVilafranca

Observeu el títol, la resta de diferències trobeu-les...

Premsa

Caricatura dels articles d'opinió, editorials que amb la justificació de ser de caràcter informatiu, disparen tota la seva crítica, la majoria de vegades dogmàtica, en front del partit polític contrari a les seves idees. Així es tracte als polítics, grups o personatges que no els interessen o que són contraris a la seva "fe" dogmàtica.

La premsa localista

Ramon Zaballa va escriure un article on intentava explicar el decensís que va tenir durant les vacances pel tractament que feien els mitjans de comunicacions i els propis polítics sobre aspectes en general esperpèntics i crispadors de la relació política, sobre la corrupció i la malversació de fons i no comentant res sobre com sortir de la crisi. Enlloc de recontruir i sumar, dividir i disminuir.

Feia una reflexió sobre la política i premsa generalista, però si l'enfoc el fem a la zona del Penedès és delirant. Els mesos d'estiu estan dedicats a les vacances i tant el personal polític com el de mitjans de comunicació es dediquen a aquest bé tan preciat, ja que per la majoria de població tenir més de dues setmanes de vacances arriba a ser sublim. Només està el personal de guàrdia o els becaris i allò que és notícia només és allò que faci destorbar la migdiada de les quatre de la tarda...

A nivell generalista hi ha de tots colors polítics, cada partit polític té associat algun mitjà de comunicació afí a les seves idees, no és el descobert de la sopa d'alls sinó que tothom ho té clar i és conscient de quin tractament vol de la notícia que l'interessa està informat.

La qüestió es complica si enfoquem la visió a nivell local. La premsa vilafranquina, en general, pateix pressions de tota mena, sobretot a les èpoques electorals els redactors queden impressionats de la quantitat de rodes de premsa que arriben a tenir i algun director... I malgrat sembli claríssim l'opinió política de cada mitjà, no sembla tan clara a nivell de ciutadans. Encara hi ha almes que no saben el color polític d'algun mitjà i no saben que darrera els títols hi ha alguna cosa més que l'interès informatiu, en teoria objectiu.

Poder en això on rau la diferència entre els historiadors i els periodistes amb carnet, que els primers intenten buscar la veritat a través de fonts objectives i els últims a través de paraules volem amagar o desdibuixar una veritat o incrementar-la segons el cas.

L'exemple està en la visió tan diferent que hant realitzat els mitjans sobre la roda de premsa del PSC, entre els mitjan públics vilafranquins i la resta de mitjans, que passen de la ignorància de la roda de premsa a l'enfoc partidista on no té res a veure el títol de l'article amb l'exposició. En un següent missatge compararé el que han dit tres mitjans de comunicació escrita.

Què podem fer per conèixer el que passa a la nostra ciutat? A nivell espanyol agafant dos diaris podem fer-nos una idea, a nivell local els hem de mirar o llegir tots. Cal una revissió professional i ètica dels mitjans sobretot en moment de crisi econòmica, on necessitem una ruta clara i que ens expliquin la veritat, on exposin la informació de manera més objectiva possible, sense interessos partidistes.

D'aquesta manera ens aproparem més a una premsa més adequada a la nostra població, o és que tenim la premsa que ens mereixem? La premsa localista en front de la premsa local, la premsa més objectiva en front del plamfet de partit polític de torn.

Augment o error d'1,5MEU

Augment 1,5MEU al pressupost:

El Ple Municipal i els comunicats de premsa evidencien que les vacances s’han acabat i els polítics tornen amb empenta al nou curs.

Dintre dels punts presentats són dos els més interessants: la petició d’augment del pressupost en 1,5 MEU i els canvis a les llicències menors i majors d’obres. La petició de l’augment per qüestions tècniques evidencia una falta de càlcul greu i que s’ha justificat per l’arribada al govern i la manca de visió de les partides pràcticament esgotades, la major part de caire social. Preocupant, si les previsions que es fan s’han de corregir en quinze dies, recordem que agost és inhàbil ja que són vacances... La forma de presentar-ho als altres partits polítics, una setmana de temps i amb una variació important que fa que es caigui de nou amb el que l’anterior equip de govern feia i que era tant criticat per l’actual. El fet preocupant, la forma incorrecta i el contingut una mica desquadrat, ja que si s’ha incrementat en partides socials 275.000€ s’entén que ja estan dintre de l’augment esmentat però molt lluny de la rectificació, per tal evidencia que realment és un error de càlcul i de previsió, ja que els 275.000€ representen un 18,33% , per tant quedaria un 82% d’error? No s’entén i no han donat prou explicacions per fer-ho entendre als ciutadans.

Tal i com Batet, Romero i Terrades, regidors del PSC comenten, reflexa la manca d’una política o visió de govern, afegint que des de l’àmbit local es tenen eines per combatre la crisi i no s’està fent res.

La manca de mesures concretes i el “deixar fer”, contraresten amb les mesures concretes presentades pel PSC en roda de premsa. Més que per les mesures el que s’observa és la forma oposada d’enfrontar-se a una situació socialment i econòmicament greu. Al 15% de la població que està aturada, les empreses que han tancat i les que han presentat ERES i EROS observen com des de l’ajuntament tenen els braços creuats i sense posar cap mesura, cap tampoc, perquè l’agilització en les llicències menors i major d’obres els deu ajudar en la seva vida quotidiana...

A més altres projectes aturats... sense explicacions...

La resta de partits exigiran mesures concretes i sobretot una guia d’actuació?
Les vacances es fan després d’un temps de treballar, poder els regidors a l’equip de govern les haurien d’haver fet una vegada fet els deures per tal de posar-se a l’alçada .

Protocol d'actuació consensuat educació 0-3 anys

L’educació infantil de 0-3 anys, continuant amb el fil de l’anterior escrit “15 nens i pares sense llars” hauria de tractar-se de manera més profunda i sincera per part de tots els partits polítics de la ciutat.

El problema que es preveu des del moment del naixement dels nens, es coneix el número de nens i el número de places, aquí ja es pot observar que pot haver un problema i quan hi ha les inscripcions es veu si el possible problema es fa realitat. La solució s’ha de plantejar des del govern de la ciutat, donat que és una necessitat per als pares que ho han demanat.

La manca de voluntat d’incrementar les places ve donat per un criteri inicial que és que no consideren les llars llocs naturals dels nens. Ningú dubta que la situació natural dels nens és estar dintre d’un àmbit familiar però si això no és possible hi ha d’haver una sortida, una solució que afecti a la manera menys traumàtica al nen.

El període d’estiu feia escalfar els caps als tècnics i regidor de l’ajuntament per trobar solucions, ara a l’oposició fan una moció i l’enretiren per una reunió de treball (no indico dates ja que no hi ha concordança). La reunió de treball no s’ha realitzat i no hi hagut una solució. Si la crítica que ha arribat a Ràdio i Televisió de Vilafranca per part d’algun “ciutadà” és que no van posar prou eines els socialistes, obvien la manca de solució de l’equip de govern actual, i fan de la crítica dogmàtica a un partit el lema d’una discussió en comptes de pressionar on cal.

Els diferents plantejaments s’han de posar a sobre de la taula i si cal a través d’un protocol d’actuació consensuat en cas de què es torni a repetir la manca de places, sempre que la voluntat hi sigui. La qüestió serà si interessa fer públic el desinterès i la finalitat inversa, ja que no s’esforçaran a arribar un acord en una matèria que des d’un inici no hi estan d’acord i promouen la no assistència a les aules. I es retiraran les aules prefabricades per tal de reduir nens i despesa?


Hi haurà definitivament una reunió de treball? quins partits polítics assistiran? Està obert a altres entitats, com ara l’ AMPA de la Llars Municipals ? De tota manera és tard per aquest curs.

15 nens i pares sense llars

Si només ens basem en xifres, que es quedin 15 nens fora de les llars municipals dels més de 7000 alumnes dels centres educatius, tant pel número en sí, com per la comparació, sembla disminuir la seva importància.

La conseqüència directa que pot tenir en una família standard, és a 2 pares i 2 avis afectats, directament per no haver pogut absorbir aquests nens dintre de les aules. Per tant això dóna 75 persones estan directament afectades, i de les que 60 tenen dret a vot. Aquest número és al que no se li dóna importància.


La persona directament afectada és la mare, com a dona. És ella la que s’ha de plantejar no treballar o buscar una persona, la seva mare en la majoria dels casos, que pugui cuidar el seu fill. Si la conjuntura econòmica de casa seva li permet, demanarà una excedència, o reducció de jornada, amb la disminució d’ingressos a la família o haurà de demanar a una persona fora del nucli familiar, la mare com a cuidadora.

Les afectacions són més greus si la família és monoparental.

La resposta administrativa anterior era que els nens on estaven més bé era a casa. Òbviament és innegable però en els casos que les famílies no s’ho puguin permetre aquesta resposta és insultant. Una altra resposta habitual era que costava molts diners ja que els pares només pagaven una quarta part del cost. Cosa que per la mare que s’ha quedat sense plaça pel seu nen, no justifica res, ja que haurà de fer front a despeses més importants que no el pagament del cost de la llar.

La no obligatorietat fa d’escut a les administracions per semblar que fan el que poden i res més.

Ara la resposta administrativa és semblant, el cost de les llars i la idea que els nens han d’estar en un àmbit familiar. La diferència rau en què a partir d’aquesta legislatura afavoriran el fet de que els nens estiguin en un àmbit familiar, però sense posar altres mitjans per solucionar el problema.

Aquesta és la solució per a que avis es vegin obligats a tenir a grans edats nets a càrrec, o a dones evolucionant a la inversa, quedant-se a casa per a tenir cura dels seus fills (anomenades dones fràgils) . I a l’empresari que té dones a la seva empresa significa temps de baixa, d’excedència, de lactància... més costos per a la seva empresa, o perdre una persona imprescindible en càrrecs directius. Tot fa que la dona sigui el punt més feble de totes les relacions.

I la que afecta directament a la canalla, passar de llars municipals a ludoteques, que sí absorbeixen els nens que no tenen plaça, i que per manca de les inspeccions laborals oportunes, es salten el total d’hores que pot estar un nen a dins, i el personal no suficientment qualificat.

Lluny queda ara la intenció que de cap nen es quedi sense plaça a P2, i la següent que serà P3, P4, P5? Si no és ensenyament obligatori i fan el que poden? Per què la pressió social és més forta en aquestes edats?

Tractorada a Vilafranca

El 22 d'agost tractorada a Vilafranca

Carisma o apropament als ciutadans

Existeix una distància entre el món de la política i els ciutadans, i s’observa clarament en l’abstenció en les trobades electorals tant locals, catalanes, espanyoles, europees… Tota abstenció és preocupant i té moltes explicacions, però que segueix sent preocupant la que esdevé en les eleccions locals.

Els pactes a posteriori marquen una manca de decisió per part de la gent que té intenció de vot determinat i que després veu com aquell vot va encaminat a tenir relacions amb altres partits que probablement mai hagués votat.

En el cas de la nostra població, el rumor d’un vot de censura fa dimitir a un alcalde, i el vot de censura fa fora en un mes a un altre, i apareix la figura definitiva fins a les properes eleccions on es determinarà amb els vots qui realment volen els vilafranquins com alcalde. Quan arribi aquest dia tornarà a passar la mateixa situació que hi ha en l’actualitat ja que necessitaran un recolzament de fora del seu propi partit per poder governar.

Molt haurà de canviar la situació perquè no es torni a repetir. Les ànsies de poder són importants, més enllà de la voluntat de governar. Uns perquè no hi eren, altres perquè volien ser alguna cosa més que un acompanyant, altres per cansament d’una situació insostenible a causa en la majoria de vegades de no escoltar a la gent.

Un dels aspectes a millorar per obtenir vot que no és dogmàtic precisament, més enllà de la creença que el vot de dretes és lleial i el d’esquerres és més volàtil, és el carisma de la persona que es presenta, i no es guanya en dos dies, ni en quinze d’una campanya electoral. S’ha de treballar, dia a dia. La curta distància cap a la ciutadania, a les persones, al carrer, al passeig, a la quotidianitat... fa que es faci més proper, i pugui sentir, patir, viure el mateix.... Deixar fora la prepotència del poder i fer la benvinguda a la salutació... deixar de banda el poder i endinsar-se en la voluntarietat de govern d’una ciutat.

Versos dels diables

Els versos dels diables poden agradar o no agradar, poden ser poc respectuosos, ximples, divertits, cínics... podem utilitzar una sèrie d'adjectius per definir-los però hauríem de recordar què són i perquè es fan... Si ve la temàtica és diferent cada any, sempre segueix la línia dels problemes més quotidians.

No trobarem una crítica als sous d'executius de grans empreses que reben subvencions estatals als Estats Units... sinó la crítica al sou del regidor/a de torn o de la persona de confiança... Són propers a la gent, a la ciutadania que no es comunica mai cap a la política, i és i ha de ser una plataforma en aquest sentit. Lliure de directrius, lliure de recomanacions, lliure en tot cas...

Tenen la possibilitat de ridiculitzar i riure's de tot i de tothom, i pretendre controlar-ho és caure en allò que va en contra de la llibertat d'expressió i d'acció.

En aquesta Festa Major hem sentit una xiulada en contra d'un alcalde i a favor d'uns diables... És curiós...

Aquesta part de la festa té una capacitat de manipulació enorme com a plataforma que molta gent de la nostra població segueix, però també no oblidem d'arribada a la gent. Estar al balcó de l'ajuntament significa aguantar les crítiques bones o dolentes que puguin arribar fins i tot del discurs dels Diables, perquè és possible que li arribin temes, preocupacions dels ciutadans que d'una altra manera no podrien arribar-hi. S'esperen les reaccions dels nostres polítics, la capacitat de reacció positiva, i és una forma de mostrar-se directament a tota la població , esperant que ho faci de forma segura i amb empenta, però segurament no va agradar a ningú el gest negatiu, que pot donar només sensacions negatives de manera de ser i de governar.

No oblidem que és part de la festa, i el primer que hem de saber fer és riure's d'un mateix.

Laicisme

Un tret dels diferents equips socialistes que han governat a l'ajuntament de Vilafranca ha estat mantenir durant uns 30 anys no anar a ofici el dia 30. El laicisme com a tret identificatiu havia passat a la història, per considerar-se assolit completament, però fins l'ofici del 2009 , fins a l'arribada del nou equip de govern a l'ajuntament, torna a fer un pas en rere, i s'haurà de tornar a reivindicar. Evidentment no es varen mostrar com a entitat sinó com a persones individuals, que ves per on, formen part d'un grup directiu d'un ajuntament...

Veure això com un acte valent és reinvindicar trets inconstitucionals que recorden a altres èpoques, més ràncies.

Si "El convit a la festa" de Vilanova i la Geltrú no és ni comparable amb la nostra Entrada de Sant Fèlix, sí hauríem de comparar el tret fonamentalment laicista d'aquesta festa.

Aspectes que no tenen publicitat en mitjans de comunicació, que es fan de forma sibil.lina, silenciosa... però per qui els veu en directe produeix un rebuig a la interacció de la religió malgrat sigui la festa religiosa i laica; a veure si es posa al damunt de la taula on es discuteixen temes essencials per a la vida local.

Els colors del Ball de Foc

FM 2009 petita

Fotos Festa Major 2009

Apertura del blog

En una xerrada típica de sobretaula de Festa Major, van sorgir tot tipus de temes però un de molt interessant: la manca d'exposició de idees, opinions, debats...sobre aspectes de Vilafranca en general, tot i tenir premsa escrita, digital, televissió i ràdios, manca un suport on la interacció i la formulació sigui constant i fructífera, i esencialment no dogmàtica.

Tothom és convidat a introduir les seves idees i impressions.