Existeix una distància entre el món de la política i els ciutadans, i s’observa clarament en l’abstenció en les trobades electorals tant locals, catalanes, espanyoles, europees… Tota abstenció és preocupant i té moltes explicacions, però que segueix sent preocupant la que esdevé en les eleccions locals.
Els pactes a posteriori marquen una manca de decisió per part de la gent que té intenció de vot determinat i que després veu com aquell vot va encaminat a tenir relacions amb altres partits que probablement mai hagués votat.
En el cas de la nostra població, el rumor d’un vot de censura fa dimitir a un alcalde, i el vot de censura fa fora en un mes a un altre, i apareix la figura definitiva fins a les properes eleccions on es determinarà amb els vots qui realment volen els vilafranquins com alcalde. Quan arribi aquest dia tornarà a passar la mateixa situació que hi ha en l’actualitat ja que necessitaran un recolzament de fora del seu propi partit per poder governar.
Molt haurà de canviar la situació perquè no es torni a repetir. Les ànsies de poder són importants, més enllà de la voluntat de governar. Uns perquè no hi eren, altres perquè volien ser alguna cosa més que un acompanyant, altres per cansament d’una situació insostenible a causa en la majoria de vegades de no escoltar a la gent.
Un dels aspectes a millorar per obtenir vot que no és dogmàtic precisament, més enllà de la creença que el vot de dretes és lleial i el d’esquerres és més volàtil, és el carisma de la persona que es presenta, i no es guanya en dos dies, ni en quinze d’una campanya electoral. S’ha de treballar, dia a dia. La curta distància cap a la ciutadania, a les persones, al carrer, al passeig, a la quotidianitat... fa que es faci més proper, i pugui sentir, patir, viure el mateix.... Deixar fora la prepotència del poder i fer la benvinguda a la salutació... deixar de banda el poder i endinsar-se en la voluntarietat de govern d’una ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada