Versos dels diables

Els versos dels diables poden agradar o no agradar, poden ser poc respectuosos, ximples, divertits, cínics... podem utilitzar una sèrie d'adjectius per definir-los però hauríem de recordar què són i perquè es fan... Si ve la temàtica és diferent cada any, sempre segueix la línia dels problemes més quotidians.

No trobarem una crítica als sous d'executius de grans empreses que reben subvencions estatals als Estats Units... sinó la crítica al sou del regidor/a de torn o de la persona de confiança... Són propers a la gent, a la ciutadania que no es comunica mai cap a la política, i és i ha de ser una plataforma en aquest sentit. Lliure de directrius, lliure de recomanacions, lliure en tot cas...

Tenen la possibilitat de ridiculitzar i riure's de tot i de tothom, i pretendre controlar-ho és caure en allò que va en contra de la llibertat d'expressió i d'acció.

En aquesta Festa Major hem sentit una xiulada en contra d'un alcalde i a favor d'uns diables... És curiós...

Aquesta part de la festa té una capacitat de manipulació enorme com a plataforma que molta gent de la nostra població segueix, però també no oblidem d'arribada a la gent. Estar al balcó de l'ajuntament significa aguantar les crítiques bones o dolentes que puguin arribar fins i tot del discurs dels Diables, perquè és possible que li arribin temes, preocupacions dels ciutadans que d'una altra manera no podrien arribar-hi. S'esperen les reaccions dels nostres polítics, la capacitat de reacció positiva, i és una forma de mostrar-se directament a tota la població , esperant que ho faci de forma segura i amb empenta, però segurament no va agradar a ningú el gest negatiu, que pot donar només sensacions negatives de manera de ser i de governar.

No oblidem que és part de la festa, i el primer que hem de saber fer és riure's d'un mateix.