Els dos partits majoritaris a la nostra vila es fan acusacions similars entre ells . Uns critiquen als altres que no fan cap mesura possitiva per afrontar la crisi i que no tene cap model de ciutat. Qui ho diu contra qui? Doncs són dos trets en comú en les seves crítiques entre ells.
Ramon Zaballa es preguntava si no tenien res en comú els socialistes i els convergents en el seu últim article a l'Extra del passat dia 25. Entenia com a possitiva la política de la ma estesa, sobretot alhora dels pressupostos del 2010. Creu que propiciant el diàleg serien més útils per ajudar als habitants de la vila.
Un diàleg possible entre un partit que ha guanyat la promoció de censura contra l'altra poca cosa tindran en comú i per tant els costarà posar-se d'acord en coses. El tema preocupant i suposem que és el que li preocupa a Zaballa és el fet que no facin un front comú per tal de solucionar i solventar problemes greus que pot generar la crisi. Es pot anar més enllà i pensar que és un problema de política però en majúscules. La crisi en aquest moment és el fantasma que espanta a tothom i que a vegades s'utilitza de més a més, per justificar la manca de polítiques més socials.
Si en el projecte Suma del Centre Àgora dedicat a la Promoció Econòmica l'alcalde Regull critica als socialistes per no haber preparat cap projecte i la seva disculpa és el fet que en 6 mesos no es pot preparar un dibuix de ciutat, no respon al projecte en si ja que es tractava d'aportar NOVES IDEES i NOUS PROGRAMES.
Es pot presentar una moció de censura en plena crisi sense cap projecte al cap?
En aquests moments i responen a la pregunta de què tenen en comú és l'intent d'apropar-se als ciutadans a través de visites als barris i les crítiques de manques de projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada