Pep Quelart president d'ERC a Vilafranca

Quan es miren els titulars a vegades ja s'intueix la notícia sencera, però en aquest cas hi ha un apunt important que s'escapa si no es llegeix tot l'article. A molts mitjans indicaven que Pep Quelart havia guanyat la presidència d'ERC. Es pot arribar a entendre que hi ha hagut "competència", però quan es llegeix la notícia sencera i es veu que és l'única candidatura presentada això varia una mica.

Presentar-se una sola candidatura pot ser que sigui única, realitzada per unaminitat i unió de les persones que ho formen o el desinterès per part dels que no combreguen amb Quelart de presentar-se o volen donar una imatge d'unitat quan se sap que no és així.

Quelart vol arribar a ser una eina per transformar Vilafranca i fer la vila que volen. Però poden dir amb qui abans de les eleccions municipals, amb qui pactaran?

Romero i la seva política de proximitat

Romero s'ha presentat durant els últims mesos als barris del Poble Nou, l'Espirall, la Girada... seguirà als següents barris per indicar punts conflictius sense solució per part de l'actual govern i donar-se a conèixer, aquesta és la realitat. Un stand en un punt estratègic de cada barri no assegura que la gent s'aproximi a explicar quines són les seves principals preocupacions. El contacte directe és viure i conviure, endinsar-se a dins realment i saber escoltar.

Es troba a faltar dos barris no citats en les entrevistes realitzades ni els articles d'opinió: el Centre i Molí d'en Rovira.

Crítiques i contracrítiques entre CIU i PSC

Els dos partits majoritaris a la nostra vila es fan acusacions similars entre ells . Uns critiquen als altres que no fan cap mesura possitiva per afrontar la crisi i que no tene cap model de ciutat. Qui ho diu contra qui? Doncs són dos trets en comú en les seves crítiques entre ells.

Ramon Zaballa es preguntava si no tenien res en comú els socialistes i els convergents en el seu últim article a l'Extra del passat dia 25. Entenia com a possitiva la política de la ma estesa, sobretot alhora dels pressupostos del 2010. Creu que propiciant el diàleg serien més útils per ajudar als habitants de la vila.

Un diàleg possible entre un partit que ha guanyat la promoció de censura contra l'altra poca cosa tindran en comú i per tant els costarà posar-se d'acord en coses. El tema preocupant i suposem que és el que li preocupa a Zaballa és el fet que no facin un front comú per tal de solucionar i solventar problemes greus que pot generar la crisi. Es pot anar més enllà i pensar que és un problema de política però en majúscules. La crisi en aquest moment és el fantasma que espanta a tothom i que a vegades s'utilitza de més a més, per justificar la manca de polítiques més socials.

Si en el projecte Suma del Centre Àgora dedicat a la Promoció Econòmica l'alcalde Regull critica als socialistes per no haber preparat cap projecte i la seva disculpa és el fet que en 6 mesos no es pot preparar un dibuix de ciutat, no respon al projecte en si ja que es tractava d'aportar NOVES IDEES i NOUS PROGRAMES.

Es pot presentar una moció de censura en plena crisi sense cap projecte al cap?

En aquests moments i responen a la pregunta de què tenen en comú és l'intent d'apropar-se als ciutadans a través de visites als barris i les crítiques de manques de projectes.

Recolçament als treballadors acomiadats.

A proposta del grup d'ICV es demanava suport institucional local per als treballadors de les empreses CALSONIC i ULTYMAT. Són dues empreses derivades del sector automovilístic, que han patit les conseqüències de la crisi econòmica i la crisi del sector. No els arriba les ajudes que sí tenen les grans empreses per les que són proveïdors de productes derivats, com NISSAN, RENAULT, SEAT per part de la Generalitat i es veuen obligades a fer fora a un gran número de treballadors i a la curta tancar.

Aquestes són les que han sortit a la llum pública , però n'hi ha d'altres, de sectors diferents però afectades de ple com és el cas del sector immobiliari, com les agències immobiliàries, empreses de decoració, etc... o empreses que tenien com a segona activitat la immobiliària i ha arrossegat la primera. Han patit acomiadaments de treballadors, presentacions de concursos de creditors, liquidacions, liquidacions anticipades; els que han tancat sense concurs i deixat a treballadors ni tans sols amb la documentació necessària per cobrar l'atur. I la quantitat de treballadors que han d'anar a FOGASA per poder cobrar la indemnització per haver-los fet fora amb 20 dies per any, o els que pateixen ERES, la majoria amb resultats diferents als reals....

Preocupant és que l'alcalde Regull hagi de demanar a ICV que informi de les situacions d'empreses similars per tal que l'Ajuntament pugui donar suport com ara la Generalitat. Quina és la vissió de la realitat econòmica de la nostra zona té el nostre alcalde?

Apunt del secretari

El secretari de l'Ajuntament als plens és la veu informativa o la veu jurídica en segons quines peticions. Ha estat curiós que després que el senyor Casanovas, regidor de la CUP l'increpés per la manca de la separació de gènere entre soci / sòcies, aquest repliqués amb un punt entre cínic i un sentit de l'humor molt curiós. Va replicar que el fet era que l'únic soci era l'Ajuntament i que per tant havia de dir-se soci, i no sòcia de la mateixa manera que no es diu AjuntamentA. Va deixar clar amb aquest comentari que la separació de gènere en els sustantius els realitza i que no que queda desfasat i fora de lloc el comentari del regidor de la CUP. De fet l'intent de puntualitzar un comentari li va sortir al revés.

Respostes per escrit

Les respostes per escrit al ple municipal pot ser degut a dues raons, a la manca d'informació sobre el tema, obviament els primers mesos de gover, i la segona per la manca de voluntat política de donar a conèixer públicament la resposta.

Tant sigui una com l'altra, públicament no arriba la resposta a no ser que es faci una roda de premsa del partit que pronunciat la pregunta. Seria inviable resposdre les preguntes en el següent ple?

Mesures jurídiques per forçar a l'ADIF a respondre les demandes de l'Ajuntament

Al Ple Municipal com resposta al grup CUP sobre l'ADIF explicat en mitjans de comunicació, va informar el propi alcalde que des de feia unes quantes setmanes la seva secretària es volia posar en contacte però no els estaven fent cas. És que ni tant sols els atenen, no tenen ubicació a la seva agenda.... Les negociacions estan trencades i així no s'arregla absolutament res. Han de fer front comú tots els partits.

Increment del pressupost en 300.000€

Si al mes d'octubre es va demanar un increment de 1.500.000 € ara es torna a demanar 300.000€ esencialment destinats a la partipació ciutadana. Aquest import és esencial per assegurar l'estabilitat de govern amb la CUP. Però és que aquest import ja se sabia des d'un inici de la censura, ara es té en compte després d'un mes d'haver demanat un increment. Per tant, s'ha de pensar que al gener es demanarà un altre canvi. És una modificació final de 1.800.000€ poder els falta saber fer pressupostos...

Recollida de firmes a Poble nou

En aquest moments hi ha una recollida de firmes en contra del que seria "Nou Escorxador" a l'Associació de Veïns del Poble Nou. Anant a pams ja que la cosa afecta a dos barris i a gent gran com últimament s'ha posat de moda.

L'equip de gover va voler que el Casal dels Avis de l'Espirall fos públic, per tota Vilafranca. Correcte si no fos perquè és una "entitat" de barri, amb mides de barri i amb distàncies de barri. Feia que per la majoria d'avis vilafranquins fos llunyà i per tant inútil.

Algú ha pensat que ja que l'Associació de Veïns del Poble Nou només utilitza un 30% del seu local, cedís la seva utilització per la gent gran vilafranquina, i algún grup més. La idea distorsionada s'entèn com un altre Escorxador, considerat com una cosa molt negativa, i que indigna a alguns veïns d'aquest barri i d'aquí la recollida de firmes.

Alguna cosa haurà de respondre la presidenta de l'Associació de Veïns al respecte perquè menysprear a l'espai Escorxador és una qüestió social i cultural.

Èxit Mercat d'Intercanvi a les Clotes

El Taller de les Clotes va organitzar el mercat d'intercanvi i comprobat per les fotos del seu blog va ser un gran èxit. Fins i tot s'ha extès a altres barris. Ha tingut un ressò civil molt més important del que podia semblar inicialment ja que a diferents barris coneixien aquest mercat. És un exemple del canvi de mentalitat de les persones i poder es fa més a nivell de ciutadà que políticament.

El Casal dels Avis no es cedeix

Finalment el Casal dels Avis no es cedeix a l'ajuntament. S'ha perdut la possibilitat de tenir un espai públic per ser compartit pert tots els avis. Un tema preocupant és que s'utilitzi el fet que es va plantejar a l'últim ple sigui el detonant d'aquesta decissió. Caixa Penedès segurament no està en contra del principi democràtic d'exposa opinions obertament a través dels partits polítics, sino que el ple va originar un efecte negatiu a la seva imatge, en especial a la seva obra social, tot el contrari del que es pensaven inicialment.Tot i així serveix perquè mantingui les seves instalacions i els seus serveis a la gent gran.

Deixa a l'equip de govern en mal lloc i rebent un allau de crítiques per haver exposat com a real la possibilitat d'obtenir-lo als veïns de l'Espirall ja que al ple ja era clar que no manaven en les negociacions.

La idea inicial sorgeix de l'entitat, ara és l'equip de govern el que ha de mantenir la idea i fer-la realitat buscant local apropiat.

La Gent Gran

Dintre de la política hi ha temes que per la seva importància són intocables, o bé així es contempla en acords d'estat. És l'exemple de la gent gran. Quan la majoria d'avis i àvies patien per si el govern estatal de torn els rebaixava les pensions o fins i tot temien per la supressió de l'ajuda... els polítics van considerar que el tema de les pensions no hauria d'entrar en el "joc polític". Malgrat que hi hagi algun intent tímit de contradir aquest pacte es mantè generalment.

A la nostra ciutat algú haurà pensat que els polítics, ni treballadors socials havien pensat en aquelles persones majors de 65 anys, ja que el regidor i la seva nova regidoria amb la nova seu així ho transmeten.

No s'hauria d'utilitzar la gent gran com a lema en parcates polítiques, ni potenciar-ho políticament. Aquest col.lectiu mereix el respecte de tots, fins i tot, i sobretot de l'equip de govern i els partits de l'oposició.

Mercats d'intercanvi

El mercat d'intercanvi es basa en un "troc" entre elements que poden ser roba, llibres, joguines,etc... que no es fan servir per què no es necessiten per altres que en algun moment poden fer falta, per tant és un bescanvi sense aportació de diners.

En els últims anys era l'Associació de Mares i Pares de les Llars Municipal que realitzen aquest intercanvi pel mes de maig a l'Escorxador.

En aquests moments ho fomenten El Taller de les Clotes i segurament tindran èxit, ja que és una manera fàcil de combatre la crisi i tenir una consciència d'allò que realment és necessari durant un temps i la capacitat de cobrir necessitats diferents en un moment determinat.

Es necessita un canvi de mentalitats i intentar canviar "la societat consumista".

Comentari poc afortunat

Una entrevista radiofònica publicitària sempre obliga a l'entrevistador posar-se al costat del que entrevista i si més no, no ser gaire crític. La qüestió és que aquesta setmana dintre de l'espai que desde Ràdio Vilafranca fa amb l'ADEG ofereixen una entrevista de presentació per aquells que no coneixen al "nou" hotel de cinc estrelles ubicat a la Rambla en obres.

En un moment donat comenten que als vespres/nits tenen servei professional de barmans a la seva cockteleria i que ara es pot fumar, ja que la gent així ho volia. Aquest comentari és la realitat que s'han trobat la majoria de bars que d'entrada estava prohibit fumar però que al final han hagut de cedir per imperatius econòmics. La qüestió va ser el comentari poc afortunat de la persona que presenta el programa que primer es sorprèn d'aquest canvi i després li sembla "correcte" ja que és adient "una copa amb fumar"... Un comentari massa agosserat provenint d'un mitjà públic i contradient les mesures mèdiques que aconsellen no fumar.

Protesta dels mossos d'esquadra de Vilafranca

Ahir va sortir als mitjans de comunicació que els mossos d'esquadra de la zona de Barcelona, inclosa Vilafranca, fan una protesta per la manca de mitjans que tenen per realitzar la seva feina. La protesta es basa en fer "ulls grossos" a faltes lleus, com ara no portar el cinturó, no portar la documentació al dia de l'ITV. No han notat de sobte menys presència dels mossos?

Aquesta protesta diferencia encara més el servei públic i el sector privat. Al sector privat que els manqui mitjans per treballar segurament no és motiu per fer una protesta, ja que fins i tot es pot considerar com la normalitat del seu dia a dia. De tota manera, són les protestes del servi públic les que lideren millor qualitat de vida amb tot el seu dret, evidentment.

Fins a quin punt la seva protesta afecta econòmicament, en realitat les denúncies o multes són ingressos, de tots i per a tots.

Els polítics al carrer

Els polítics segueixen reivindicant amb els seus actes durant el cap de setmana. La distinció entre ICV i PSC és la forma diferent de manifestar-se. ICV a través d'una pancart a l'antiga seu de l'INCAVI i el PSC a la plaça del Tívoli.

Són curiosos els lemes, uns per reivindicar que varen ser ells els que primer van voler utilitzar l'espai de l'INCAVI per la gent gran, i els altres perquè "et vull conèixer", "què puc fer per tu"? De fet seria alrevés, es vol fer conèixer, vol que el coneguin.

Més que actes polítics de màrketing o publicitat "corporativa" si vol que la gent el conegui i que sigui una persona assequible ha de fer carrer, i és contrari a la iniciativa que està emprant ja que així no s'arriba a la gent.

Rumorologia d'ajuntaments afectats pel cas PRETÒRIA

Sense ànims de desmoralitzar a tots aquells que creuen en la política fins i tot en aquest moments de trasvals, es rumoreja que hi ha ajuntaments de l'Alt Penedès que poden estar afectats pel gran sumari del cas PRETÒRIA, per les reclassificacions del sòl.

Aquest cap de setmana hi havia persones que intentaven recordar si a la seva població se n'havien fet, i respiraven tranquils pensant que no.

Pot afectar a qualsevol partit, de la mateixa manera que ho fan persones sense escrúpuls, empresaris que exploten als seus treballadors, que mostren números negatius per què se'ls concedeixi ERE; treballadors que malgrat estiguin cobrant l'atur treballen en negre per obtenir més ingressos....

Mentre mantinguem aquest sistema ètic de funcionar no serà estrany que robi qui robi les persones no canviaran el seu vot, i és mes podem arribar a fer com el cas italià, dintre dels que roben, el que hagi robat més serà el més vàlid per governar perquè no li caldrà fer-ho.

Reestructuració de la neteja dels parcs i jardins

Després de les crítiques sobre la despesa que genera el manteniment de les flors, encara es pot aguditzar més si tenim en compte l'estat en què estan diferents punts de la vila.

L'estat de deixadesa és degut a la temporització de la neteja dels parcs, els que l'empresa encarregada del seu manteniment anava un cop per setmana, ara hi va un cop cada quinze dies, i si hi anaven un cop cada quinze dies ara hi van un cop cada mes. Comprobat tant al barri de la Girada com els de la imatge.

Si el manteniment de les zones públiques era un punt feble de l'anterior govern, segueix sent per aquest. Però si a més es té en compte que es milloren punts per la deixadesa d'altres....Esperem que el manteniment dels parcs i jardins sigui igual a tota la vila i a tots els barris per igual.

De tota manera aquesta imatge tanca la discussió entre zones pavimentades o zones ajardinades, si es vol tenir una vila més neta i arrenjada la solució: PAVIMENT.

Activació del moviment veïnal

D'un temps ençà dóna la sensació que el moviment veïnal ha renascut, com si en el moment de crisi econòmica la gent s'implica més en allò que li és més proper i que són més necessàries. Lligades o no a les associacions dels barris, moltes vegades polititzades però sobretot lligades per les subvencions i peticions que reben, fa que no es reivindiqui d'una forma més enèrgica i s'hagin d'acontentar amb els mínims, cosa que ha fet perdre el seu caràcter reinvindicatiu. De fet es pot dir el mateix dels sindicats obrers.

La qüestió és que entre "El Taller de les Clotes", "C4 de la Girada", "Fem Pinya"... dóna la sensació que l'esperit reinvindicatiu veïnal s'ha posat en marxa de nou, malgrat algunes crítiques que posen de manifest que hi són per interessos socialistes.

Ara s'afegeix l'Associació del Centre, tot i els diferents interessos que tenen ha sorgit com un esclat de bomba nuclear el fet de plantejar canviar d'ubicació el monument dels castellers. Tot els problemes que manifesten que tenen per conciliar un barri de centre ciutat amb els actes festius que s'hi realitzen i la manca de pàrking gratuït pels habitants de la zona, han quedat solapats per idear una plaça Sant Jaume amb una reestructuració nova, més àmplia, de més zona pels vianants, per passejar.... de fet l'esperit que hi ha en qualsevol ubicació on es plantegi el pas de persones.

Si més no els ha servit per fer-se conèixer a la població vilafranquina i deixar clar que al centre històric també hi ha veïns amb voluntat de millorar la seva situació.

En aquests moments poder es troba a faltar moviment reinvindicatiu a altres barris que els pot afectar més decissions desacertades, o estan lligades a mantenir-se amb un discurs políticament correcte?