Reivindicació parking Pau Casals.

El passat dia 24 d'octubre es va realitzar un manifest a favor de l'acabament del parking de la Plaça Pau Casals i el seu cobriment. Un vermut i una cinquantena de persones, a banda polítics de la CUP. Hi varen assistir comerciants del barri, l'Associciació de Veïns i persones que van anar a escoltar el manifest. Van coincidir en que el manifest no era polític i havien aconseguit deixar al marge l'aspecte més dogmàtic del partit. És curiós ja que d'entrada l'oposició a aquest problema la tenen tant al ple com a converses-negociacions amb els convergents, en compte de sol.lucionar-ho on toca fan una reunió dogmàtica, ja que la informació la tenien a l'abast i la pressió també, però era més visual fer una concentració.

Ordenances,taxes i pressupost

S'ha pogut sentir des de fa mesos que les taxes era una forma d'ingrés a l'ajuntament important i que era necessari augmentar ja que les restes de partides baixaven. Algun partit polític ha fet ostentació d'aquesta idea però alhora d'aprovar-los es fan enrere tot indicant que haurien de ser proporcionals a les rendes. Econòmicament no és viable realitzar un pressupost a la baixa, que segurament més d'una partida important es deixa enrere, i no poder disposar d'un augment en el que es controla directament, és a dir, un ingrés directe i que a més pot ser variat per les bonificacions segons l'estatus social. El ple i les comunicacions no van lligats pel mateix fil conductor.

Ple municipal: dogmatisme o lluita per un espai polític

Pep Quelart feia unes declaracions sobre l'últim ple deixant veure la seva discrepància amb la CUP i PP sense expressar de manera oberta els noms dels partits, tot criticant les seves postures, la presentació de mocions per tal d'acontentar als seus votants però sense cap implicació directe cap a Vilafranca i traient importància als temes. Necessita un temps per definir la seva postura d'una manera més detallada, ja que es pot interpretar com un enuig per la dificultat d'ocupar d'un espai polític proper, i radicalitzar-se en posicions independentistes treu vots a ERC ( llegenda urbana que diu on és present la CUP és que la feina d'ERC està mal feta) o simplement és que se li avancen posicions.

Per una altra banda es va criticar la posició del PP per demanar una moció en contra de l'acte prefestamajorenc a favor de Laura Riera. De fet l'acte estava dins dels programats per la festa major alternativa i va acabar amb algun que altre aldarull, però que no ha tingut un interès comunicatiu per part dels mitjans de comunicació, per quina raó?

Setembre: tornada a la rutina diària?

El setembre significa per a professors, mestres, polítics, jutges, periodistes... pares i mares tornar a la rutina del curs que s'engega durant el mes com si la resta de persones que treballen en altres sectors o àmbits fos la mateixa ( la diferència marca la dificultat de compaginar entre vida laboral i personal ).

Pel que fa al periodisme torna la rutina de no poder escoltar la ràdio més propera ja que els insults i paraulotes segueixen, tot i que són conscients que no s'han de dir... i l'opinió de dues persones no representatives d'un periodisme objectiu, sinó interessat i amb un micròfon al davant poden dir-les de molts colors, més ben dir, d'un de sol i molt molt gris. La tertúlia dels dijous ja s'ha iniciat i els nostres polítics ja poden dir la seva... des de poder expressar la seva opinió sobre la vaga per la reforma laboral del proper dia 29 de setembre com la financiació de l'ajuntament a través de les taxes. Vet aquí un comentari sobre aquest respecte que deixa entreveure la manca de visió realista tenen alguns regidors, com ara exposar l'exemple que no era el mateix pagar una taxa de 250 € per algú que cobrés 1.500€ que per una persona que cobrés 3.000€... evidentment que no és el mateix, però quants vilafranquins tenen un salari de 1.500€?

La rutina política comença demà.

Sóc diable, sóc dolent...

Els versos dels diables a vegades resulten ser la veu poc polida d'opinions sobre els administradors, el govern, l'oposició ...que fan riure a tota la plaça per la seva descarada posada en escena. Aquest any han rebut de valent la regidora Tuyà i el regidor Garcia, i de l'oposició Romero. Aquest any però es van atrevir a formular queixes racistes que s'escolten obertament pel carrer: les subvencions que reben, la falta d'integració sobretot cultural, el número de fills... Les reaccions a aquestes paraules varen ser diverses, públic determinat i un regidor de l'equip de govern aplaudint, i una reacció ràpida de Romero, Villaroya, i Regull de desgrat sobre aquelles paraules... Finalment l'aparació d'un diable reconeixent que era un discurs racista va parar algun xiulet a plaça.

Lamentablement no va quedar de tot clar si va ser un exercici comú de que realment la població és racista o que van tenir una oportunitat amb un auditori per tenir llibertat de dir-ho. És clar, no se'ls haguera acudit parlar sobre botiguers i empresaris vilafranquins que no paguen segons conveni i exploten a la gent, ep! que amb els "cuartos" no s'hi juga... les persones que estan a l'atur cobrant el subsidi i alhora treballen en altres feines no declarades, persones que en aquest cas fins i tot demanen subvencions i ajudes.... però és clar aquestes són de raça blanca. Recordava les paraules de Navarro a la ràdio local en una tertúlia on incidia en parar aquests comentaris de carrer... o ja coneixia el final del discurs o va ser incapaç d'increpar als diables.

Actes previs a la fm '10

Els actes previs a la festa major manifestaren les ganes de festa que la gent vilafranquina tenia. Tot un èxit per la participació massiva per la flas-mob de Ed's, més de la que la mateixa organització preveïa. La Rambla plena de gom a gom en un acte si més no curiós, un acte que resumeix l'esperit general, el tema banal, era una coreografia apresa a casa seva per part del participant, que no implica obligació, ni esforç, ni constància, gratuït, festiu i divertit.

Tot i que les taules del sopar "solidari" ocupaven bona part de la rambla, van treure els taulons i les cadires de forma àgil i ràpida el personal de la brigada de l'ajuntament... devia ser l'aportació-col.laboració gratuïta i desinteressada al sopar ?

El resultat però a nivell de terra va ser veure la rambla a les portes de la nostra festa major bruta i sobretot amb molta floreta esclafada per l'acumulació de persones i un xic d'incivisme, o manifestació encoberta en contra de tanta flor ornamental... A més un deure com a ciutadans que tenim oblidat: el reciclatge de residus. Tot i la sensibilització que es fa des de la regidoria de medi ambient, fins i tot els administradors de la festa major i els de La Xarxa, alhora de la veritat el personal de la brigada, els mateixos participants al sopar solidari no ho són pas del seu entorn directe i al planeta. Era moment per donar exemple i el reciclatge que una persona fa en un any es va aniquil.lar en una sola nit, quin esforç s'ha de reclamar quan els que han de donar exemple no ho fan.

Penedès Televisió

Penedès Televisió ofereix dins la programació l'emissió repetida, un i altre cop, la festa major 2010. Les persones privilegiades que han pogut veure qualsevol acte en directe i després repassa el resum de la tele s'espervera veient els resums i la realització... És festa i l'enuig es converteix en mofa, a veure.... quantes vegades es desquadra la imatge? quantes vegades la grua balanceja i produeix un mareig insorportable? on és el presentador? ... Dintre dels resums dels versos dels diables s'arriba a la incredibilitat... però és clar, fer un resum no és tan fàcil... però és difícil fer-ho tant malament...

Al carrer durant la festa sorgeixen altres interrogants com ara on s'ha de firmar per treure al presentador, aquell que quan va presentar el pregó i els convidats fugien , els havia d'anar a buscar i s'havia d'esperar que Josep Maria Soler acabés de la seva entrevista per la germana ràdio; quan canviaran la direcció, fins a on hem d'arribar?

Vet aquí que també es varen trobar alguna resposta, no basada en cap font directe, però sí amb una olor de rumor que després es converteix en una realitat certa... els deu interessar que segueixi així (de malament) per què estan a l'espera del resultat de les eleccions o bé com és una institució pública deteriorada faci ressaltar a la nova emissió de l'altra televisió digital que emetrà en proves a partir de la tardor d'aquest any... no serà una tasca dura...

Imatges Festa Inauguració Rambla

Inflables de Lacanalla

Jordi Tonietti

Imatge des d'un avió d'un cep?

Pere Regull amb tots els seus regidors convergents, i la representació d'altres grups polítics.

Els primer pilars...

L'actuació del grup vilafranquí Filibusters

Televisió Penedès i la comarca

Des de l'inici de les emissions digitals s'han pogut veure altres televisions locals que com ja hem comentat altres vegades ofereixen millor qualitat en programació i en el seu àmbit. Tenint en compte la veïna Canal Blau apareixen les poblacions de la seva comarca dintre de molts programes no només esportius , i vet aquí que comencen a sentir-se queixes de poblacions de l'Alt Penedès per atribuir-se el nom de Penedès com a nom de tele i no oferir imatges o programes de poblacions de la seva comarca, i trobar-se com premsa esportiva nacional apareix una notícia seva i en canvi al mitjà més local, proper i directe, ni com a tall.

A banda d'atribuir-se el nom, la raó és econòmica evidentment, les ventes de publicitat són locals, però també polítiques, ja que amb negociacions interessades es podria resoldre aquesta manca.

Horts a la zona de Melió Resindencial 3

Els horts urbans de la zona de Melió, preparats pels voluntaris del camp de treball van estar casi llestos a meitats de juliol a l'espera del tancament total de la zona. S'està planificant el seu ús i la seguretat?

La idea que va sorgir a través de la CUP, sempre cal recordar-ho, ha agafat forma, segurament no de la forma que voldrien els veïns ni algun grup polític, però comença a ser una realitat.

Butlletins...

Durant el mes de juliol i agost s'estan repartint butlletins, en paper més o menys ecològics i reciclables, dels partits del PSC , ERC i CUP. A través de distribució a les bústies de tots els habitatges vilafranquins. S'han pogut veure imatges curioses com ara un carro d'un supermercat com a suport, trucant als timbres sense identificar-se que eren butlletins polítics sinó diaris municipals.

Són més o menys estructurats però tots tenen comú en l'expressió política de la seva opinió i a més imatges.... són el resultat de no haver un butlletí municipal? o l'aproximació a les eleccions?

ICV utilitza una via més personal a través de les direccions de mails, també més sostenible i entra d'una manera més acceptada pel qui ho rep.

Portar-los a la fiscalia general per contaminació acústica

Ha sortit en un mitjà de comunicació que el grup de veïns afectats pels sorolls i les vibracions pel pas de l'AVE portaran a la fiscalia general per contaminació acústica a ADIF o les obres realitzades per ells en la cobertura de la via. Tot i que a principis de setembre s'han de reunir el consistori vilafranquí amb els representants de l'ADIF per valorar i iniciar les accions oportunes. Però tot i així, volen deixar clar que els problemes són prou seriosos i la manca de voluntat seriosa de resoldre'ls. Demanaran en un ple extraordinari que els donin suport als afectats i es busquin responsabilitats. Serà interessant la resposta dels socialistes i convergents sobre aquest tema. Hi haurà front comú per resoldre-ho? Evidentment no.

CUP + ICV + PSC = Servei RESPIR

En l'últim ple de sessions es va aprovar una moció conjunta de CUP ICV i PSC per tirar endavant el Servei de RESPIR que fins ara portava fent la Fundació Espiga. Si la qüestió era la manca de 20.000 € s'ha vist que era la intenció i no els diners el problema. Segurament les persones que utilitzen el servei estaran agraïts i la resta de ciutadans contents en veure que es prioritzen aspectes socials del nostre territori en moments de crisi actual i no afecti de manera directe a sectors més vulnerables.

Qüestió de ciutat

Falta 1 any per les eleccions i el partit socialista presenta el que més endavant serà el seu programa electoral. Van sortir de l'armari totes aquestes plataformes veïnals per confirmar públicament que representen la feina feta als barris. Una crida per tal de què les persones del partit li donin més suport i reivindica la feina feta del seu predecessor Marcel Esteve... Tot una declaració de voluntat política de canvi, però adreçat als seus. La resta dels votants què en deuen pensar? Segurament les crítiques de l'era de Marcel no era per lloar-lo públicament, tot el contrari, admetre errors i seguir endavant amb criteris de ciutat.

Una visió de Vilafranca on el representant de l'oposició va a parlar amb el president d'ADIF sense l'alcalde, en aquests moments màxim representant dels ciutadans a nivell polític ? és tenir només una perspectiva política del problema que tenen molts vilafranquins, que pateixen vibracions i sorolls no ja molestos sinó il.legals com ara l'escola Dolors Piera.

La reacció de l'equip de govern tampoc és la de fer-se valer, arribant a fer declaracions barroeres, de cantina més que pròpies del representant de la ciutat.

La política d'enfrontament amb ADIF ha fet ressoldre alguns temes, i com bé se sap la manifestació veïnal va fer més que trucades de telèfon. Aquell vespre va significar políticament un apropament cap a la ciutadania perquè van saber fer del problema una qüestió de ciutat i no una qüestió política.

Horts urbans & Formació Ocupacional

Aquests dies els components del Internacional Workcamp estan preparant la zona on aniran els horts urbans. Aquests 19 joves podran gaudir de la cultura i festa penedesenca i també com no de les platges sitgetanes.... La idea com a promoció econòmica i cultural no està malament, però és clar, si no té continuïtat no serveix de gaire.

Segurament no es va pensar en el seu origen que es podria fer un pla de formació ocupacional mediambiental, a banda de l'ocupació i la formació en medi ambient que va directament relacionat, també es valoraria per part dels aturats vilafranquins, però és clar, no beneficiaria la bona imatge.

Segurament aquest joves, entre 19 i 30 anys poden anar caminant des de l'alberg municipal fins la zona dels horts, però la gent que possiblement el farà servir no. 116 firmes d'unes àvies grans, cansades de demanar la millora en mobilitat, veient com des de l'aprovació en el ple de sessions a finals de 2008, l'equip de govern reconeixent que s'està estudiant, però encara sense cap moviment real aniran a l'hospital, al metge, a altres barris a peu i veuran com sí es preocupen en que 19 joves d'altres països vinguin a fer una ruta cultural, a banda de treballar, i s'ho passin d'allò més bé.

Subvencions i accions

Aquest és el trajecte de l'equip de govern, la subvenció fa l'acció, i no l'acció busca subvenció. Malgrat el joc de paraules que pot semblar és la realitat. Si arriba una subvenció sobre algun tema que es vulgui potenciar des d'altres administracions, a nivell local s'adapta. És preocupant perquè es perd identitat i capacitat d'innovació.

L'EcosostenibleWine no té el recolzament d'Unió de Pagesos i és inquietant ja que la seva primera prioritat és la sostenibilitat no verda sinó de la seva pròpia existència. Si bé les jornades de l'EcosostenibleWine intenten que la innovació sigui l'agricultura ecològica, està molt lluny de ser una innovació al sector i a més implica una divisió de les parts i encarada a les empreses grans i als distribuïdors importants.

Un altre exemple és la Llei de Barris que la subvenció és aprofitada per acabar de fer projectes que toquen de tangent i no són essencials, com per exemple la dinamització del comerç a través del pagament d'un llibret comercial que ja estava normalitzat i que aquest any el subvenciona la Lleis de Barris. Aquesta és la dinamització comercial? Oferint també un estand a les Fires de Maig?

Campanya d'inspecció a l'Espirall

Es ven una campanya d'inspecció com si fos una de formació i en teoria no ha de ser el mateix, i si es vol dinamitzar el comerç de barri, no comença per bon camí fer-hi una campanya d'inspecció. A més aquesta campanya ja s'haurà fet als comerços del centre afegint-hi un assessorament sobre la situació laboral, informació dels convenis de cada sector, fulls oficials de reclamació, ....

Programació setmanal de PTV

Per segona vegada es torna a la impremta un fulletó casi sense publicitat, és a dir , sense ingressos i amb 12 pàgines impreses amb color i satinat. Una altra fallida econòmica admesa per l'equip de govern? Hauríem de recordar que el primer ja va ser criticat al ple i no han pres cap mesura per canviar-ho.

Quanta despesa és admissible en aquests moments de crisi, quan ja s'ha hagut de fer una aportació a aquest mitjà de comunació en teoria públic?

Tancament de Respir de l'Espiga

El servei de Respir de la Fundació l'Espiga tanca per falta de subvencions, si bé l'any passat ja la Generalitat va tancar la subvenció la va substituir l'Ajuntament en 10.000€ i la Fundació va posar la resta per funcionar. Aquest any l'Ajuntament es nega a fer aquesta subvenció, amb la retallada també social.

Quina retallada en forma de sous i salaris faria falta perquè es pogués cobrir aquest import, un 10% del sou de la regidora Tuyà i un 10% d'algun altre regidor? aquests de l'equip de govern, però i de tot el consistori?

Els exemples de solidaritat s'han de tenir també en fundacions d'aquí, de la nostra ciutat, i que dóna cobertura a un sector de la societat ja vulnerable i són els primers a rebre les retallades.

Pot promocionar l'equip de govern les donacions a aquesta fundació en comptes de fer-se autobombo continu en mitjans de comunicació afins?

Caos circulatori

El tall de trànsit per la realització de la rotonda del Polígon Pous d'en Rossell i la zona esportiva, famosa per estar construïda només la meitat a l'espera de l'aportació econòmica de la Generalitat, ha provocat un altre caos circulatori, amb unes llargues cues al Pla del Diable i la paciència dels conductors al límit. Ara s'afegeix el tall al centre pel reasfalt del creuament de les dues rambles.

Accions planificades des de fa un temps i que no han tingut una resposta acorde amb la dificultat en la mobilitat d'aquests dies i sense ajuda dels agents que han de regular la circulació.

Monument Milà i Fontanals

La Rambla constitueix un dels temes de tensió entre CIU i PSC, i recau en un conveni, si SABA ha de finançar tot el projecte es faci el que es faci o no, i si s'utilitza una subvenció que va adreçada a la plaça per encobrir una gestió mal feta.

Es parla de diferents projectes de cobertura i voreres, i guanya el projecte que prioritza la comoditat de poder posar terrasses de bar que no pas la seguretat dels infants de l'escola...

Es parla... però s'ha tingut en compte l'estat del monument? Els possibles desperfectes seran a càrrec de l'empresa constructora o també quedarà pendent de la subvenció que fa arreglar la mala gestió?

Joventut i veterania

La moció presentada per ERC tornava a repetir una moció que havia presentat Ramon Gusi al 2000 i que va ser la mofa del ple, si bé la CUP ja va intentar desacreditar informant que no era idea d'ERC sinó de l'entitat EC. En canvi la realitat és que el jovent té més valentia a proposar coses noves als plens, ja que Gusi va trigar bastant en presentar-ho al ple.

Algú ha dit d'abaixar-se el sou?

Cap regidor ha comentat d'abaixar-se el sou? Després de 4 hores de ple i només amb la inevitable desconnexió publicitària de les 00:30 que ens va deixar sense veure i sentir a Pep Quelart en un prec. Algú va dir d'abaixar-se el sou?

Manca de policia per la crisi

Les places vacants de policia estan sense cobrir per la manca d'ingressos i per repartir el pressupostat en altres àrees socials, en subvencions i ajuts a persones necessitades. Però quines subvencions i ajuts són les que han augmentat? Algunes subvencions ja emparaulades s'han retirat a última hora sense que es justifiqui la causa. Altres, com la moció del PSC a favor de crear un banc d'aliments en les grans superfícies la veuen poc pràctica i carreguen contra les grans superfícies comercials per manca de voluntarietat.

Com pot ser que en un ajuntament com el de Gelida es dóni suport a Càrites en el banc d'aliments des de fa unes quantes setmanes i aquí no surti la idea fins aquest moment i presentat a més per un grup a l'oposició?

No totes les idees que van dirigides a paliar les greus conseqüències de la crisi han de significar directament una despesa econòmica, s'ha de ser creatiu com les entitats sense ànim de lucre o les empreses que no disposen de pressupost per publicitat i generen idees noves i sense cost per fer front a la crisi i a la falta de pagament de tercers.

Compromissos incomplerts i incertesa

Les queixes de tots els partits de l'oposició va ser l'incompliment d'acords de la taula de pressupostos. La cara de sorpresa de Pep Quelart explicant el concepte pràctic de l'Economat a la regidora Ramona Suriol va ser tant explícita com les seves paraules. Tornar a qüestionar posar-ho a la pràctica quan ja van presentar el detall va ser una falta de memòria i una falta d'interès per a les propostes d'ERC.

La resposta del regidor d'hisenda encara va posar més de manifest el tarannà de l'equip de govern, el fet de que no votessin a favor dels pressupostos feia que no tinguessin cap obligació ni cap compromís real amb la resta de grups polítics i que la manca d'informació no era la manca de voluntat política per ser transparents sinó la falta de temps per informar.... Realment brillava la prepotència i la sobèrvia. I voten a favor de la moció.... que va en contra d'ells...

Llibret de programació de PTV

Es va presentar al Ple el llibret de programació de PTV per part de ICV com si fos el butlletí municipal. No és així però és l'evidència d'una altra mala gestió. El llibret és una forma d'augmentar els ingressos a través de la publicitat que s'insereix, però si comptem els anuncis publicitaris que hi apareixen no cobreixen el total de pàgines necessàries per imprimir i en un nou format, i han d'omplir amb notícies més extenses la manca de publicitat. La pregunta que s'havia d'haver fet era com a president de SERCOM hauria de reclamar la supressió d'aquest quan no sigui rentable econòmicament, i més si tenim en compte que el regidor d'hisenda i president de SERCOM entén l'ajuntament com una empresa i més quan els resultats presentats ja eren deficitaris?

Resoldre penúries

El Ple de sessions d'ahir el vespre/nit va tenir diferents punts importants i claus per entendre punts de vista divergents entre els grups polítics, però sobretot en la diferència del fet social i les tasques socials en general. Si bé la crisi afecta globalment a tothom, ho és especialment en les famílies amb persones a l'atur, i com en la crisi dels setanta, pot ser que dintre de la mateixa família hi hagi més d'una sense feina i amb la disminució real d'ingressos a la seva llar. Poc es mereixen que el govern que els representen en aquest moment comenti que l'ajuntament no està per resoldre les penúries de la gent. Un comentari tant poc afortunat però que va en relació amb la seva política.

Desafectació i indignació envers un comentari que va utilitzar per evadir les seves responsabilitats i excusar-se per la mala gestió continuada i ser incapaç d'innovar i no reiventar-se.

Promoció / comunicació / "autobombo"

L'estand de l'Ajuntament aquest any era més auster que altres anys. Intentava explicar quines eren les actuacions finalitzades durant el 2009 i 2010 i sobretot, segons l'alcalde Pere Regull, financiades aquest any. De fet no hi havia res de nou ni el que és pitjor res de futur. Si se'ls critica per manca de projecte de ciutat era un moment per sorprendre a molta gent, però no va ser així.

Va ser curiós que posessin imatges de l'abans i del després, tot i que en alguna no tenien l'abans i van retocar una imatge actual i posant-la en blanc i negre ja feia el fet.

Enoturisme i gastronomia

Les fires són d'aquells esdeveniments on es poden observar no ja l'organització de la fira sinó les actuacions de l'equip de govern i si es fa a poc a poc sorgeixen moltes evidències de manca de visió econòmica i sobretot de màrketing. Arriba el gran dia i es podia veure la zona d'Enoturisme tan publicitada que hom es pensava o més aviat s'imaginava un estand espectacular i sobretot ple d'entitats i d'empreses que volten a aquesta idea. Va ser tot el contrari i nou decensís i dels grans, i si ho comparem amb altres zones vitivinícoles ens quedem en el ridícul. El primer que s'ha de fer és vendre la idea a les empreses, al sector que no emergeix unitàriament amb aquesta idea i si l'administració pública està apostant , ells no han sabut o no han volgut correspondre. Ha estat un bluf que ha de treballar-se internament i no de cara a la galeria. Només els ha servit per ocupar l'espai que ocupaven les empreses adherides a la Unió de Pagesos amb la consigna de no anar a cap fira per la protesta que mantenen.

La part de gastronomia va augmentar el número d'empreses que han participat però els ha faltat tenir un espai més idoni ja que era un entorn massa fred.

Tensió CIU / PSC

Tot i que encara falten molts mesos per les eleccions municipals CIU i PSC tenen dos fronts oberts que sagnen ja que les conseqüències de males gestions repercuteixen al ciutadà i no als polítics, a part de que deixa als nostres polítics a l'alçada que no voldríem. Ens referim als casos de l'INCAVI i al Pàrking de l'Espirall.

Les explicacions que fa l'equip de govern en el cas de l'INCAVI és d'un conservadurisme econòmic poc recomanable a nivell social i la manca de projecte clar per presentar a la Generalitat, no han donat la talla simplement.

El cas del pàrking la discussió sembla de pati de colegi en comptes d'un equip de govern, i només exemplifica la mala gestió per part convergent perquè independentment de la postura socialista el que ha de controlar les obres i el projecte en sí és l'ajuntament i de nou erren en la gestió i els perjudicats els vilafranquins. En aquest atac contínu entre uns i altres apareixen els altres grups, ICV reclamant el projecte de l'INCAVI i ERC en el tema del pàrking... Els primers ja que era un projecte que va nèixer del seu grup i els segons amb clau electoralista??

El balanç... el de l'oposició

Han aparegut diferents balanços de l'any de l'equip de govern a la premsa local i comarcal i ha estat l'alcalde Pere Regull la figura destacada per explicar-ho. Hagués estat interessant que el regidor d'economia definís de forma més clara la situació real de les finances de l'ajuntament i les tasques que no surten a la llum pública per diferents motius. Curiós que Aureli Ruiz actuï com si fos el portamveu de l'oposició , és a dir, en comptes d'explicar i justificar les gestions de l'equip de govern s'enfronta contra l'oposició socialista.

Dintre del discurs destaca la capacitat del grup socialista en treure diners per la propaganda (sic), per pagar-se un setmanari gratuït i per crear plataformes d'àmbit socialista ... Segurament els publi-reportatges gratuïts de la seva premsa afí n els costa res a l'ajuntament però sí molt a la credibilitat del setmanari.

A més pensa que pels socialistes la gent vilafranquina és tonta. A més segons ell els socialistes menteixen i enganyen als ciutadans, s'entén pels càlculs que pronostiquen una pèrdua de 800.000€ ja que haurà de pagar l'ajuntament en el retard de les obres de la Rambla Sant Francesc.

De fet el partit socialista, amb números a la mà, es pot querellar amb els convergents justament per mentides i engany.

Els càlculs matemàtics i la comptabilitat són freds i són el que són, números i ningú pot desvirtuar-los però s'han de demostrar i no acusar en va.

Més interessant hagués estat explicar econòmicament l'estalvi de la nova política de recursos humans que està duent a terme el seu equip de govern.

"Si no em veus en tres dies...."

Una consigna clara entre veïns va salvar a un avi de morir, sol, a casa seva, divendres passat. Un sector de la població, la gent gran, prou elevat a la nostra ciutat que encara depèn de l'ajuda veïnal per sobreviure. Doncs, no sembla clar, que s'hauria de treure de fora de la política i de discussió tant per uns com per altres i deixar d'utilitzar la gent gran com a mitjà per arribar a tenir més vots!?

Traïció en tota regla per l'esquena

La reivindicació dels sindicats d'UGT i CCOO dels treballadors de l'ajuntament ha caigut com una traïció des del punt de vista de l'equip de govern i asseguren que no és el pensament del conjunt dels treballadors i només volen fer joc polític. Fins i tot des d'alguna editorial se'ls titlla de funcionaris privilegiats i que n'hi ha més del necessari. Fomentant la por als acomiadaments?? Des de quan un col.lectiu de treballadors es manifesta com a grup fora dels sindicats que els representen? Com pot el govern saber que els seus treballadors no pensen el que diuen els sindicats i així ho manifesten? hi ha control intern??? Normalment els treballadors individualitzadament no declaren obertament les seves queixes i sí ho fan a través d'un col.lectiu i uns representants que justament serveixen per això.

S'escandalitzen per què els sindicats es declaren obertament en contra de la política del personal que estableix un govern contrari als seus criteris?

Serveis de grues i aigües deficitaris

El servei de grues és deficitari des d'un punt de vista econòmic, segons declaracions de Pere Regull, esencialment pels sous desorbitants, excessius. Les solucions proposades són radicalment diferents: externalitzar el servei o municipalitzar-ho del tot. De ben segur que els seus companys de govern no hi estaran d'acord ja que si consideraven que s'havien de municipalitzar les zones blaves, també voldran les grues. Algú recorda que aquest últim any no s'ha reclamat en cap moment la municipalització de les zones blaves? Però tenint en compte la quantitat de vehicles mal estacionats començant pel centre vila i extenent-nos a la resta de ciutat segurament la mitjana de retirades superaria en molt el 3-4 que comenta l'alcalde, que fa que la mala gestió s'amagui darrera els sous dels treballadors d'aquesta entitat. A banda, que l'adjectiu excessiu poder l'hauria d'emprar pels sous d'alguns regidors o regidores per la feina que realitzen.

L'altra empresa, la de les aigües resulta que ha patit pèrdues gràcies a la baixada de consum d'aigua a la nostra vila arran de la sequera més severa del últims anys. Els ciutadans de la nostra vila han fet els deures, la reducció del consum d'aigua reflexa la sensibilitat sobre el medi ambient. Vet aquí que l'empresa no estava preparada econòmicament i ara és deficitària. No han comentat cap solució al respecte, poder un augment en les taxes de l'aigua?

Aportacions a Penedes TV per continuar emetent

Una part del superàvit del 2009 estarà destinat a fer aportacions a RTVV. Interessaria que a la vegada que si entre tots paguem aquest mitjà de comunicació tinguessin un criteri periodístic objectiu, sense utilitzar-se per part de l'equip de govern de torn. Encara que també fora interessant millorar en la qualitat tant tècnica com programàtica.

Superàvit pressupostari del 2009 2

Han presentat públicament al saló de plens el superàvit del 2009 i tant de bo qualsevol empresa hagués tingut aquest resultat ja que indicaria la superació de la crisi i fins i tot una recuperació acceptable. Però vet aquí que no és una empresa privada, sinó el resultat del pressupost 2009. En termes econòmics no és possible haver realitzat un pressupost correcte quan s'havien realitzat modificacions de quasi 2 milions d'euros i després queda una desviació de 500.000 €. Independentment de qualsevol altre tipus de perspectiva, si existeix una desviació d'aquest import és que s'ha desviat d'uns números inicials que són els que es pacten i negocien. És un error de càlcul, de previssió o una política de contenció?

Nans a la Rambla

Diumenge al matí alguna persona o algunes persones van col.locar nans a la zona de gespa de la rambla i ha estat la reivindicació més notable i divertida en molts anys, sense soroll sense pancarta política ni pintades a les parets... una nova forma de reivindicació amb creativitat i que alguns mitjans de comunicació han recollit, ja que havien de seguir informativament la manifestació en contra del racisme i la cercavila del dia del graller.

La Llei de Barris i finançament d'actes

Aureli Ruiz regidor d'Hisenda no s'atreveix públicament a dir que estar en contra de la Llei de Barris però sempre està en boca de l'equip de govern i en ell mateix per posar-la en evidència, sempre l'identifica com a culpable de l'endeutament municipal, només per posar en contra els ciutadans vilafranquins? o per amagar la seva incompetència? per què només pensa en el centre de la vila? En canvi no es diu que actes que no tenen res de veure, amb el projecte o que encaixen a la força sense identificar la pròpia identitat del barri, i es financen amb aquest pressupost.

Prioritats: despesa social i engalanar Vilafranca

Un any és temps suficient per veure amb perspectiva les prioritats, les accions i el model de ciutat d'un equip de govern. Més encara quan aquest ve sorgit per una moció de censura i no pel resultat de les urnes electorals, amb la justificació per la manca de confiança i la falta de suport per tirar en davant el pressupost.

Segons declaracions de Pere Regull a L'Extra la prioritat bàsica és la despesa social, degut a la crisi econòmica, i engalanar Vilafranca, considerada grisa, que es consideri la capital del vi i una bona promoció econòmica de la ciutat. Critica la manca d'empreses d'investigació i desenvolupament i la Universitat.

De fet, la promoció econòmica ha sortit com un bolet quan ha sortit el tema de la Costa de Barcelona, ja que fins aquest moment no hi havia declaracions sobre una altra manera d'enfocar la promoció. Per tant només queda la despesa social, que si en un moment de crisi com l'actual no és la seva primera prioritat no haurien d'estar fent tasques públiques, però que emmascaren l'excusa perfecta per no realitzar altres accions econòmiques i socials. I queda engalanar Vilafranca, amb flors i tanques a mig posar i que donen una pèssima imatge de la Rambla Nostra Senyora? amb ram de flors dintre de la Casa de la Vila per fer la jornada de portes obertes?

Una moció de censura amb recolzament de CUP i ERC, que només ha servit per treure a tots els socialistes del govern.

Si es queixava de la falta de confiança i l'actitud de prepotència, i crispació política, segueixen sent-hi. La falta de confiança per no veure cap model de ciutat, ni econòmic ni social.

L'actitud de prepotència la veiem a cada ple de sessions, a les justificacions de les reduccions de partides necessàries.

La crispació política no la veiem per dues raons, per l'actitud del grup socialista encapcelada per Francisco Romero i Ramon Zaballa, donant recolzament en els aspectes esencials de governabilitat, i l'actitud de la resta de grups que li van donar suport i que ara han d'estar callats per poder aconseguir allò que varen pactar en el seu moment per donar-los suport, com ara els horts urbans.

Tal com expressa Ramon Zaballa al diari L'Extra serà la ciutadania que s'expressarà a les urnes en les properes eleccions el proper any, però avança Regull la idea de la pèrdua de les eleccions per la baixada de "propaganda" i "autobombo", sobretot eliminant els butlletins municipals i la publicitat pròpia. Aquesta última no s'ha eliminat del tot, ja que es poden veure cartells publicitaris on expliquen per exemple les parelles generacionals, i els butlletins municipals era una font d'informació pels ciutadans, es podeu haver millorat no eliminar-ho.

La manca d'idees i la manca de projecte fa que la ciutadania que volia un canvi en el rumb polític vilafranquí es decepcioni i en més d'una conversa de carrer s'escolta que els socialistes s'equivocaven però almenys tenien iniciativa, aquests no fan per no molestar a ningú, dels seus. En aquests moments més que pau política hi ha decepció i un reflex de que l'equip de govern no coneix els problemes econòmics de les empreses ni dels ciutadans del seu municipi, i que poc faran per posar solucions a aquesta crisi, solucions que des de l'àmbit local es poden desenvolupar i perdem el tren per veure com passa sense ser capaços de fer res més, menys mostrar sempre el mateix culpable per tot, el PSC; com si la responsabilitat de la seva mala gestió hagi estat el PSC, continuant amb pensament d'oposició des del govern...

L'escola Pau Boada utilitzada

L'escola Pau Boada forma part de la xarxa d'escoles de la nostra vila i després de 30 anys d'escola poc es mereixia ser utilitzada a nivell informatiu pel diari convergent. Segurament hi haurà molta tinta però d'entrada introduim les paraules del director Ramon Zaballa aclarint informativament al diari El 3 de vuit en el seu format digital:

" Aquesta notícia requereix alguna matisació. En primer lloc no és el Departament d'Educació que decideix tancar una línia a l'escola Pau Boada, sinó que és la pròpia escola Pau Boada qui pren aquesta decisió. I ho fa per diversos motius. El primer per facilitar l'assignació i distribució equitativa de l'alumnat amb necessitats a tots els centres de la vila. La segona, i per a mi la més important, per facilitar l'acció de govern. Sí, encara que sembli difícil d'entendre, l'escola adopta aquesta decisió per evitar que alumnes de barris llunyans a la nostra escola hagin de fer llargs desplaçaments.

Per tant, aquest títol impropi i malèvol ignora la generositat del centre envers les famílies vilafranquines.

No esperàvem la creu de Sant Jordi, però tampoc ens imaginàvem que aquest setmanari ens tracti amb tanta tendenciositat."

Quin interès pot tenir un diari malmetre contra una escola pública, si no és pel que representa el seu director? Per què s'utilitza una entitat amb un col.lectiu pauboadí important que ha lluitat i lluita en l'actualitat contra els prejudicis socials, classistes i culturals que la gent ha tingut al barri per pur desconeixement? La possibilitat que els nouvinguts vagin a parar a altres escoles emmascarada per un menyspreu a aquesta escola?

Concert de Sant Jordi

A Vilafranca es va recuperar el concert de Sant Jordi el 2008 organitzat per 40 principales i patrocinat per l'Ajuntament. L'any següent l'Ajuntament ja no hi participa i ho patrocina el Centre Vila però els cantants els segueix portant l'emissora de 40 principales i col.laboren econòmicament altres empreses privades. Aquest any de crisi, l'ajuntament hi col.labora segons els cartells publicitaris. Mancant de més informació s'entén que ofereixen el seu espai de l'auditori a aquest acte, cosa que no implicaria un cost excessiu, en període de crisi. Però la qüestió va més enllà, perquè s'utilitza un espai públic per un acte que només es pot entrar per invitació i a través d'un sorteig? Per què no s'obté un rendiment a través de lloguer de sala ? Per què es dóna recolzament a accions purament comercials a una associació com és el Centre Vila i no a accions d'entitats educatives obertes a tothom?

Sostenibilitat econòmica i llar d'infants a les Clotes

La reunió de l'alcalde Pere Regull amb els veïns de les Clotes fa reflexionar sobre dos punts essencials en la Democràcia, en majúscules: una era la llibertat d'expressió i l'altra el dret que tenen els ciutadans a rebre assistència, educació més enllà de criteris econòmics.

En primer lloc la llibertat d'expressió en contra de la censura, la realitat de les converses que es van mantenir surten a la llum pública a través del diari El Punt digital, a l'avast de tothom on afirmen que va haver una tensió important entre els membres del Taller de les Clotes amb l'equip de govern sobretot pel tema de la llar d'infants. En canvi al nostre mitjà de comunicació no apareix.

En aquest punt conflictiu apareixen enfrontades dues versions que es poden sumar a una si hagués voluntat política de fer-ho. El finançament d'aquesta llar, segons l'equip de govern és la Generalitat la qui no financia i segons els veïns és l'equip de govern que no vol invertir en educació. La Generalitat mai financia el 100% de la inversió, i el cost es reparteix una vegada començat els cursos entre la Generalitat, l'Ajuntament i els pares, oblidats en tot aquest enrenou. Segons el criteri econòmic de cada partit polític les prioritats es decanten a favor o en contra, tant que en la reunió es va arribar a dir que si fos per l'equip de govern tancarien totes les llars.

Tant el Taller de les Clotes com el PSC reivindiquen aquesta inversió, amb una perspectiva futura, i protesten pel caràcter economicista amb el que tracten l'inversió educativa.

En segon lloc, anant més enllà de la protesta socialista, aquest caràcter economicista va en contra dels drets dels ciutadans a rebre educació, assistència, i va en contra no només d'una entitat educativa sinó de totes les entitats que es fan per recolzar a la societat. Una visió que va en contra a més de l'essència de la funció pública.

A part del criteri economicista justifiquen el fet de què la utilització de les llars no arregla el problema de la conciliació entre la vida laboral i personal. Evidentment no, però si no ho arregla si ho suavitza. Però no pensen en la incorporació de les dones a la feina, ni la situació dels avis que han de tornar a cuidar nens.

L'equip de govern hauria de realitzar aquestes manifestacions en època electoral i posar-ho al seu programa, seria un acte de valentia i de difondre de manera general el seu punt de vista.

La protesta socialista encapcelada per Ramon Zaballa ha demostrat que el grup ha canviat de gir, que comença a notar-se els nous aires, ja que la mateixa Lourdes Sanchez era la que recordava sovint el fet que l'educació de 0-3 anys no era obligatori com excusa de mal pagador per realitzar augment d'aules per l'augment d'infants. Ara toca defensar aquestes llars i la creació d'una nova al barri de les Clotes.

Queixes veïnals sobre els solar buits

Els barris amb un índex de construcció alta estan afectats per la quantitat de solars buits que la crisi ha deixat al seu darrera. Els veïns dels barris de la Girada, Sant Julià i Molí d'en Rovira són els més perjudicats, i ells mateixos s'havien dirigit al regidor Aureli Ruiz per tal de resoldre la situació. Aquesta queixa repetida en les reunions que l'alcalde Pere Regull ha copsat és ara airejada com a bona gestió per un mitjà de comunicació i explicant el procés administratiu que determina que segons una ordenança municipal els solar buits han d'estar ballats i nets. Segons el regidor la gestió comença per un requeriment i dóna 2 mesos perquè es netegi el solar i es deixi en perfecte estat higiènic i segur, el segon pas s'envia una proposta de sanció que va de 600€ fins als 2000€. En el cas que no paguin la multa i segueixin sense fer cas és en aquest moment quan l'Ajuntament és l'encarregat de manera subsidiària del manteniment dels solars. Pot arribar a passar 6 mesos.

La gestió pot ser lenta però pensar que el requeriment es faci en l'actualitat és mentir, i comentat pels mateixos propietaris que tenen els solars sense ballar i sense tenir-li cura i comunicat públicament al regidor. En el moment actual aquests espais buits malmeten el nostre entorn, el nostre paisatge urbà tant a nivell visual com higiènic i seguretat, a part de font d'ingressos sense recaptar. Poder també ens estalviarem les multes de trànsit en estacionar a sobre de les voreres o circular per zona de vianants?

Renovació i innovació

Quantes vegades hem escoltat als especialistes econòmics que la solució per sortir d'aquesta gran crisi és la innovació? En el cas d'empreses i comerços de la nostra vila es tracta més de renovació o innovació per la millora de les seves instal·lacions, sempre que l'equip de govern i la seva perspectiva econòmica ho accepti i no estigui enterbolida per pressions d'unions botigueres de tercera fila, com és el cas del nou centre comercial d'iniciativa privada al barri de la Girada i les renovacions d'espais a la Rambla Nostra Senyora, que s'han d'esperar a que la Rambla Sant Francesc estigui acabada per tal de donar permisos per renovacions. Quin interès hi ha d'haver? La unificació espaial de les dues rambles, la unificació comercial, o el interès comercial d'algun establiment hostaler que des de fa dècades marca la pauta fins i tot en època d'obres?

Mirades de Montserrat Socias al Va de Gust

L'acció d'entrar a la cafeteria aquests dies és el despertar als sentits visuals amb els paisatges realitzats per Montserrat Socias, és una impressió en l'ànima del món que ens envolta, més enllà de l'asfalt diari. L'aroma d'un cafè lligada amb la representació ideal de la natura, el lligam amb la nostra naturalesa i el relaxament del nostre esperit.
Una onada de bellesa que dona un caire encara més romàntic a la cafeteria i que fa que un tall a la feina de cada dia sigui a la vegada un luxe contemplar les parets.

Horts a la zona de Melió Resindencial 2

S'ha trobat espai de 3.000m2 per encabir els horts urbans i comença la disputa de qui ha estat originària la idea si els convergents o els de la CUP.

Segons declaracions de la regidora de medi ambient Ramona Suriol, s'ha fet una proposta als veïns que l'han acceptat. Aquest espai és al Camí de Melió a la zona de Melió Residencial.

Segurament la idea dels horts no ha sorgit de les necessitats exposades per les associacions veïnals ni a les reunions amb l'alcalde, sinó purament de les reclamacions i obligacions polítiques.

La proposta acceptada pels veïns, amb referèndum , amb assemblea? Espai sanitàriament idoni? Dubtós per no dir impossible, al costat de la ronda i l'autopista AP-7? per què no posar un tub d'escapament directament al pulmó de les persones que voluntàriament hi aniran? Espai medioambiental més idoni?

A totes aquestes interrogants s'afegeixen d'altres més tècniques, quines seran les tècniques de conreu poc agressives amb el medi ambient? amb quines garanties sanitàries? l'aparcament, no hi ha servei d'autobús, com serà la recollida de la brossa orgànica i l'accès per la càrrega i descàrrega, serà amb porta i clau, i el sistema de magatzematge per guardar les eines i els productes, i la xarxa d'aigua, o serà de les rieres que passen per allà, i econòmicament quant costarà?

No han explicat les raons per les quals no han donat oportunitat d'instalar-los a Sant Pau i integrar-ho dins el parc.

Model de ciutat mitjana

Ha estat el model que identifica la voluntat política de l'equip de govern, però sense cap més definició. En un context de reinvindicació del centre històric com a únic comerç de proximitat existent a la vila. Oblidant-se de l'Avinguda de Tarragona, és clar, inclosa dintre del Centre Vila, però sense pensar en altres comerciants com ara els del barri de Sant Julià, les Clotes, l'Espirall i la Girada.

Representa el model de comerç de proximitat el Centre Vila? No.

Tenen obligació política de defendre els seus propis interessos, però la idea econòmica no és gens encertada, en aquest cas impera la política sobre l'economia, i s'utilitza el model de Vilanova erròniament pels seus interessos. Preocupant que tinguin aquesta perspectiva econòmica ja que no ajuda gens a la recuperació econòmica i aconseguir a mig plaç que la nostra ciutat sigui pol d'atracció pel comerç.

El model que no funciona a Vilanova ,ni a la resta de ciutats, és un comerç deslligat completament als interessos de la gent, és a dir, en polígons industrials sense cap xarxa que uneixi a la ciutat. Els cal recordar que a Vilanova no ha funcionat la zona anomenada Vila Lauren, però cal recordar que a la zona Roquetes, zona de Sant Pere de Ribes més propera de Vilanova té l'èxit que estant negant els regidors convergents.

Vilafranca no és un pol d'atracció, no és la capital que atrau les compres ni dels vilafranquins ni de la gent de la comarca. Aquesta idea es veu clarament el dissabte al matí que el mercat segueix sent un punt de trobada de gent i de compra, però el comerç de botigues està molt endarrerit, fonamentalment pel preu del lloguer i per la idea de botiguer que impera.

Prenent com a exemple Vilanova, hi ha pols d'atracció diferents, hi ha un centre comercial històric pesant però els preus de lloguer són més assequibles i sobretot la xarxa de comerços funcionen a través de franquícies i comerços de tota la vida. Tot junt fa que hi hagi un ambient comercial sempre més dinàmic que el vilafranquí i la política de no centres comercials i pensar que el comerç únicament del centre és l'idoni és embargar les possibilitats de creixement de la nostra ciutat.

Francisco Romero al capdavant del PSC a les properes eleccions municipals

Francisco Romero es manté com alcaldable per les properes eleccions municipals encapcelant les llistes socialistes. L'acte oficial es va realitzar el dia 15 de març tot i que ja estava decidit perquè només es va presentar aquesta candidatura. Per tal de conèixer les seves propostes és necessari anar a la seva web ja que els mitjans de comunicació han tornat a fer de les seves, fins i tot el mitjà públic local no ha considerat oportú donar-ho a conèixer fins que no ha passat uns 9 dies, cosa que evidencia el tractament diferencial que es fa envers el partit socialista.

Anant al seu discurs literal per evitar interferències fa una sèrie de protestes concretes, la residència per a la gent gran a l'INCAVI (reclamada per la plataforma FEM PINYA), la Llar de les Clotes (reclamada per la plataforma TALLER DE LES CLOTES), la biblioteca comarcal (reclamada per la plataforma JUNTS PER L'ESPIRALL), centre comercial a la Girada (reclamada per la plataforma C4La Girada), la rehabilitació dels carrers del centre vila, la urbanització de la zona del tren i el manteniment el nivell d'inversió pública, aquestes tres últimes propostes no tenen plataforma adherida. Segons l'entrevista concedida a Judith Benages al 3 de vuit no estan organitzades pels socialistes, ho va negar, però evidentment surten de l'òrbita socialista cosa que es veurà clarament després de les eleccions si guanya per majoria absoluta, segurament que no , o si aconsegueix que ERC i IC tornin a confiar en ells per realitzar l'equip de govern.

A banda d'aquestes propostes que no són gens arriscades, que es repeteixen des de que va sortir de la seva funció d'alcalde per la moció de censura. No hi ha cap novetat i la perspectiva en general és centrista, fins que no es presenti la llista electoral i amb les persones que hi apareguin marqui la sorpresa. S'haurà d'esforçar per treure's aquesta imatge de jove estudiant per encarar-se a assumir l'alcaldia amb l'experiència que dóna endinsar-se pels carrers per copsar les necessitats dels vilafranquins.

Els errors de l'antic equip de govern socialista pesen negativament en contra seu, i ell en formava part no ens oblidem:

- El tema de l'AVE, les vibracions i els sorolls que són temes prioritaris per persones que ho pateixen de manera directa i indirecta, ha de ser una prioritat també per Romero i no deixar-ho com un mal menor, cosa ja criticada i aprofitada pels partits opositors i el seu mitjà associat. Si la manca de suports per part de CIU en moments anteriors era la tònica de tipus d'oposició també ho serà si ho tornen a ser.

- El tema del carrer del Comerç: comunicar als veïns afectats amb una sèrie de comunicació i a través d'una exposició no és manera ètica de fer-ho i sí especulativa. La majoria de veïns afectats són gent gran i encara ara com que el tema està aturat no saben què els passarà en un futur, malgrat que l'alcalde actual Regull va deixar clar que malgrat que es parli i es comuniqui amb els veïns la plannificació va ser aprovada per Ple de Sessions.

- El tema del Tanatori de les Clotes, el mateix problema.

Tots aquests temes encara s'han de resoldre i la gent encara els té al cap i va més enllà d'un problema de comunicació i no saber explicar-los sinó és una forma de treballar, i s'ha d'impulsar una nova manera de fer política.

Minuts Menuts al centre

Els Minuts Menuts que s'oferien a les llars d'infants El Parquet, Sol Solet i Anxaneta, és a dir, a La Girada, Sant Julià i Espirall, s'ofereixen ara a l'escola Estalella, al centre. La diferència fonamental és l'adequació de l'espai, ja que una llar municipal té l'espai correcte i idoni per infants fins a 3 anys, però també l'espai en sí, de nou l'enfocament cap al centre deixant els barris sense aquest servei. La justificació segurament serà econòmica però l'oficial és que és l'espai ideal per anar a comprar al "centre" i a serveis mèdics.

Pressupost i oposició constructiva

CIU en sol.litud vota a favor del pressupost i la resta de partits s'abstenen. La idea que prové des de l'oposició, de qualsevol partit és que l'oposició ha d'actuar amb criteri polític, però també impera la crisi econòmica i els seus efectes socials i no impedeixen l'aprovació. Quina actitud hagués estat per part de CIU si hagués estat a l'oposició? Segurament no la mateixa o sí, però el més important és l'actitud que es pot tenir en l'oposició i en la seva forma. Però creure's que és un triomf de CIU és enganyar-se i comparar-se amb el Barça... Per començar segurament el Barça té el millor equip de tota la seva història però la gran diferència és basa en la humilitat i en l'esforç. A més la política local i en especial l'aprobació del pressupost no ha de ser una lluita electoral sinó una plasmació d'una plannificació econòmica i social i en això no hi ha d'haver cap tipus de competició, perquè els que perden no són els altres partits polítics sinó els ciutadans.

Mitjà de comunicació o finestra política conservadora

Un mitjà de comunicació com és la ràdio pot transmetre comunicació general, informatius, diàlegs socials, polítics, músicals... però mai es pot utilitzar per què una persona tingui lliure accés a una finestra per criticar amb insults i menysprear homòfogament a persones gays o lesbianes, titllant-los amb un vocabulari despectiu i poc contemporani, més aviat ranci. Això està passant actualment a la nostra vila i tot el canvi de vocabulari al dia següent, es manté amb un to ranci, masclista, d'èpoques molt passades, amb una relació de paraulotes en horari infantil de 12 a 13 del migdia que arriba a ser intolerant. Aquesta franja horària es pot parlar de qualsevol tema sexual i sense límits com si fos hores del capvespre o nocturnes. La crítica contra el govern de la Generalitat està al dia amb comentaris impropis d'una emissora municipal ni tan sols privada.

La franja de tarda no es millora perquè la radio fórmula es basa en presentar el títol de les cançons i com a molt a explicar la trajectòria del grup o intèrpret del moment no per tenir 3 hores de finestra al mon per fer una sèrie d'opinions que en realitat no té ni qualitat ni nivell periodístic.

La diferència entre una entrevista o tertúlies d'opinions és que ja s'inclou que és d'opinió, de diferents opinions i com a molt amb una hora de durada. La franja de tarda no s'identifica com a opinió del seu presentador/locutor i a més té 3 hores aproximadament per fer un míting diari. És impropi per la professionalitat d'altres periodistes que mai exposen públicament la seva opinió i ni tants sols els afavoreixen en les seves entrevistes.

Quant de temps es podrà mantenir en antena aquest comportament? Quant temps espera el consell d'administració per evitar-ho?

JNC elegeix Josep Escofet

Ha sortit a la llum pública que Josep Escofet va ser escollit ahir com a president de JNC de Vilafranca en l'assemblea de divendres. Si les dates no ballen devia ser el mateix dia que públicament es va saber que Marta Carreras deixava JNC. És un trasllat de Torrelles de Foix a Vilafranca de fet. És curiós que la gent que considera forani i foraster a qualsevol persona de fora de la nostra vila en canvi trobin natural que un jove de Torrelles sigui president de la nostra ciutat... aquests formes ambigües de mesurar a les persones.... Tenen l'objectiu de treballar pel govern de la ciutat mitjançant de la búsqueda de les necessitats del jovent vilafranquí i impulsar la implicació d'aquest col.lectiu.... com recorda la plataforma de Joves Implicats per Vilafranca però de caràcter socialista... On estan les crítiques ara sobre aquestes plataformes?

Plega JNC de Vilafranca

El 2007 va néixer JNC de Vilafranca encapcelada per Marta Carreras. Deixant a banda el seu tarannà, era un exemple de que la gent jove (tenia 19 anys) es podia implicar en els afers socials i polítics nacionals i locals, demostraven a la gent amb més edat que la seva joventut no era problema per tenir seguretat i convicció política.

Tot i haver assenyalat que pleguen per divergències polítiques ja que no comparteixen els pilars bàsics, no expliquen amb una mica més de detall les raons.

Recordant a la consellera Tura que explicava en una entrevista sobre la mort del senyor Soler Tura una conversa on ell li deia, quan es queixava dels partits polítics que estan a l'oposició:"Jo vaig lluitar per què tu tinguis aquesta oposició". No és bona senyal que a la nostra ciutat vagin disminuint les activitats juvenils polítiques ( juvenils entre 18 i 25 anys).

A pams amb la urticària

Intent d'escriure d'una altra manera l'anterior post per tal de que tingui més sentit per aquelles persones que s'hagin pogut perdre.

En primer lloc, "Junts per l'Espirall" es va presentar públicament el dia 03/03 i el setmanari publica el seu naixement aquella mateixa setmana. De fet cada mitjà de comunicació diu la seva. No és fins a la setmana següent, quan ja no era notícia, que el setmanari publica en primera plana, a la portada, una opinió crítica del president de l'Associació de Veïns de l'Espirall. D'aquesta manera torna a sortir aquesta plataforma, sense la necessitat de fer cap roda de premsa, i amb notícies més bel·ligerants, com podia ser els problemes de la nevada a la nostra ciutat. Es va fer notorietat negativa però en definitiva notorietat i gratuïta.

En segon lloc, la crítica que realitza Antonio Díaz, president de l'Associació de Veïns, es pot interpretar com a cop baix a una persona integrant de la mateixa associació i que amb tota seguretat participa activament i s'esforça pel seu barri. Joan Tarrida ha fet un pas més enllà, ha aglutinat i liderat un grup de persones heterogènies, diferent edat, sexe i condició, que veuen com la Llei de Barris ha estat un any sencer sense moure's per interès partidista, de l'actual equip de govern (recordar a més que el consideren públicament com a causant de l'endeutament de l'Ajuntament durant dos exercicis). L'Associació de Veïns no ha sortit al carrer a consultar els problemes de la gent afectada directament, i no ha reclamat a favor d'aquest projecte. El grup que forma part la plataforma no s'ha integrat a l'Associació i això és una evidència. Per tant, la raó fonamental de la crítica no és la descrita a l'article, que sigui partidista i més tenint en compte que la rumorologia de les associacions de veïns és justament que són partidistes. Les persones integrants de la plataforma sí volen lluitar pel seu barri i el que provoca en conseqüència és deixar en evidència a l'associació, tant per la nul.la capacitat de promoure la participació ciutadana com la nul.la capacitat de lluitar i reivindicar projectes aturats pel seu barri. A més la plataforma ja expressa públicament que no vol substituir-la perquè no s'ha creat amb aquesta finalitat, i va ser coneixedor amb temps de la seva creació, per tant quin interès pot tenir el senyor Antonio Díaz per fer aquesta crítica? a banda de ser utilitzat pel sector conservador pels seus propis interessos.

En tercer lloc, "Junts per l'Espirall" ha aconseguit tocar la fibra sensible, provocant urticària, hipersensibilat possiblement injustificada, a sectors mediàtics del municipi que recolzen amb els seus articles informatius/d'opinió a l'actual equip de govern convergent, fent confondre de manera intencionada informació/opinió/política (ja exposat en diferents post i en propers). En realitat, reflexa el possible perill que hi veuen, pel moviment veïnal on fins ara era calma controlada. Quan la crítica conservadora és molt forta sobre una acció progressista, fa que la crítica alci i reafirmi encara més l'acció.

Per últim, i no allargar més, al mateix setmanari la regidora Dolors Rius també fa una crítica negativa i recorda que existeixen les comissions i prefereix parlar amb una sola entitat. Però calia recordar, falta de memòria intencionada, que les comissions de la Llei de Barris, estan dirigides per l'Oficina de Barris, i només se'ls informa, la vegada que se'ls convoca, i no tenen un paper actiu i pel que s'ha vist, tenen la capacitat nul.la per dirigir crítiques contra l'actual equip de govern.

En definitiva, la publicitat negativa a vegades pot anar en contra de la idea original i a més publicita un organisme o entitat o plataforma que no hagués tornat a la llum pública tant aviat per ella mateixa.

"Junts per l'Espirall" provoca urticària

Com a plataforma de ciutadans hagués quedat més desapercebuda si no hagués estat gràcies a un mitjà de comunicació que una setmana després d'haver publicat el seu naixement a l'opinió pública, a la seva portada extreuen un comentari d'opinió del senyor Antonio Díaz, president de l'Associació de Veïns de l'Espirall.

Si es pot interpretar com a cop baix a una persona integrant de la mateixa associació que intenta aglutinar i liderar persones del mateix barri que veuen com la Llei de Barris ha estat un any sencer sense moure's per interès partidista i la mateixa associació no ha fet cap pas. Però vet aquí que ha aconseguit reunir a un bon grapat de persones i el senyor Antoni Díaz no ho ha aconseguit. Quina deu ser la raó fonamental de la crítica? Poder té un atac de pànic de veure com altres persones sí volen lluitar pel seu barri i deixar-lo en evidència per la seva nul.la capacitat de promoure la participació, tot i que des d'un inici aquesta plataforma ja ha anunciat que no la volen substituir? Quins interès pot tenir el senyor Antonio Díaz, havent-li informat d'aquesta plataforma del seu inici?

"Junts per l'Espirall" ha aconseguit a més a més tocar la fibra sensible a sectors paral.lels, mediàtics, de la política activa, a mitjans de comunicació que ara han de criticar/atacar als possibles perills que veuen en aquesta plataforma.... Ara es repeteix allò que deien "com ha de ser de bo això quan des de sectors conservadors se'ls està criticant d'aquesta manera..."

Quina memòria política es té quan un partit té el poder, les comissions de la Llei de barris està dirigida per l'oficina de barris, i la resta de persones que utilitzen la política d'una manera partidista... Les comissions són informatives, no són actives i per tant nul.les per dirigir crítiques contra l'actual equip de govern.