Nans a la Rambla

Diumenge al matí alguna persona o algunes persones van col.locar nans a la zona de gespa de la rambla i ha estat la reivindicació més notable i divertida en molts anys, sense soroll sense pancarta política ni pintades a les parets... una nova forma de reivindicació amb creativitat i que alguns mitjans de comunicació han recollit, ja que havien de seguir informativament la manifestació en contra del racisme i la cercavila del dia del graller.

La Llei de Barris i finançament d'actes

Aureli Ruiz regidor d'Hisenda no s'atreveix públicament a dir que estar en contra de la Llei de Barris però sempre està en boca de l'equip de govern i en ell mateix per posar-la en evidència, sempre l'identifica com a culpable de l'endeutament municipal, només per posar en contra els ciutadans vilafranquins? o per amagar la seva incompetència? per què només pensa en el centre de la vila? En canvi no es diu que actes que no tenen res de veure, amb el projecte o que encaixen a la força sense identificar la pròpia identitat del barri, i es financen amb aquest pressupost.

Prioritats: despesa social i engalanar Vilafranca

Un any és temps suficient per veure amb perspectiva les prioritats, les accions i el model de ciutat d'un equip de govern. Més encara quan aquest ve sorgit per una moció de censura i no pel resultat de les urnes electorals, amb la justificació per la manca de confiança i la falta de suport per tirar en davant el pressupost.

Segons declaracions de Pere Regull a L'Extra la prioritat bàsica és la despesa social, degut a la crisi econòmica, i engalanar Vilafranca, considerada grisa, que es consideri la capital del vi i una bona promoció econòmica de la ciutat. Critica la manca d'empreses d'investigació i desenvolupament i la Universitat.

De fet, la promoció econòmica ha sortit com un bolet quan ha sortit el tema de la Costa de Barcelona, ja que fins aquest moment no hi havia declaracions sobre una altra manera d'enfocar la promoció. Per tant només queda la despesa social, que si en un moment de crisi com l'actual no és la seva primera prioritat no haurien d'estar fent tasques públiques, però que emmascaren l'excusa perfecta per no realitzar altres accions econòmiques i socials. I queda engalanar Vilafranca, amb flors i tanques a mig posar i que donen una pèssima imatge de la Rambla Nostra Senyora? amb ram de flors dintre de la Casa de la Vila per fer la jornada de portes obertes?

Una moció de censura amb recolzament de CUP i ERC, que només ha servit per treure a tots els socialistes del govern.

Si es queixava de la falta de confiança i l'actitud de prepotència, i crispació política, segueixen sent-hi. La falta de confiança per no veure cap model de ciutat, ni econòmic ni social.

L'actitud de prepotència la veiem a cada ple de sessions, a les justificacions de les reduccions de partides necessàries.

La crispació política no la veiem per dues raons, per l'actitud del grup socialista encapcelada per Francisco Romero i Ramon Zaballa, donant recolzament en els aspectes esencials de governabilitat, i l'actitud de la resta de grups que li van donar suport i que ara han d'estar callats per poder aconseguir allò que varen pactar en el seu moment per donar-los suport, com ara els horts urbans.

Tal com expressa Ramon Zaballa al diari L'Extra serà la ciutadania que s'expressarà a les urnes en les properes eleccions el proper any, però avança Regull la idea de la pèrdua de les eleccions per la baixada de "propaganda" i "autobombo", sobretot eliminant els butlletins municipals i la publicitat pròpia. Aquesta última no s'ha eliminat del tot, ja que es poden veure cartells publicitaris on expliquen per exemple les parelles generacionals, i els butlletins municipals era una font d'informació pels ciutadans, es podeu haver millorat no eliminar-ho.

La manca d'idees i la manca de projecte fa que la ciutadania que volia un canvi en el rumb polític vilafranquí es decepcioni i en més d'una conversa de carrer s'escolta que els socialistes s'equivocaven però almenys tenien iniciativa, aquests no fan per no molestar a ningú, dels seus. En aquests moments més que pau política hi ha decepció i un reflex de que l'equip de govern no coneix els problemes econòmics de les empreses ni dels ciutadans del seu municipi, i que poc faran per posar solucions a aquesta crisi, solucions que des de l'àmbit local es poden desenvolupar i perdem el tren per veure com passa sense ser capaços de fer res més, menys mostrar sempre el mateix culpable per tot, el PSC; com si la responsabilitat de la seva mala gestió hagi estat el PSC, continuant amb pensament d'oposició des del govern...

L'escola Pau Boada utilitzada

L'escola Pau Boada forma part de la xarxa d'escoles de la nostra vila i després de 30 anys d'escola poc es mereixia ser utilitzada a nivell informatiu pel diari convergent. Segurament hi haurà molta tinta però d'entrada introduim les paraules del director Ramon Zaballa aclarint informativament al diari El 3 de vuit en el seu format digital:

" Aquesta notícia requereix alguna matisació. En primer lloc no és el Departament d'Educació que decideix tancar una línia a l'escola Pau Boada, sinó que és la pròpia escola Pau Boada qui pren aquesta decisió. I ho fa per diversos motius. El primer per facilitar l'assignació i distribució equitativa de l'alumnat amb necessitats a tots els centres de la vila. La segona, i per a mi la més important, per facilitar l'acció de govern. Sí, encara que sembli difícil d'entendre, l'escola adopta aquesta decisió per evitar que alumnes de barris llunyans a la nostra escola hagin de fer llargs desplaçaments.

Per tant, aquest títol impropi i malèvol ignora la generositat del centre envers les famílies vilafranquines.

No esperàvem la creu de Sant Jordi, però tampoc ens imaginàvem que aquest setmanari ens tracti amb tanta tendenciositat."

Quin interès pot tenir un diari malmetre contra una escola pública, si no és pel que representa el seu director? Per què s'utilitza una entitat amb un col.lectiu pauboadí important que ha lluitat i lluita en l'actualitat contra els prejudicis socials, classistes i culturals que la gent ha tingut al barri per pur desconeixement? La possibilitat que els nouvinguts vagin a parar a altres escoles emmascarada per un menyspreu a aquesta escola?

Concert de Sant Jordi

A Vilafranca es va recuperar el concert de Sant Jordi el 2008 organitzat per 40 principales i patrocinat per l'Ajuntament. L'any següent l'Ajuntament ja no hi participa i ho patrocina el Centre Vila però els cantants els segueix portant l'emissora de 40 principales i col.laboren econòmicament altres empreses privades. Aquest any de crisi, l'ajuntament hi col.labora segons els cartells publicitaris. Mancant de més informació s'entén que ofereixen el seu espai de l'auditori a aquest acte, cosa que no implicaria un cost excessiu, en període de crisi. Però la qüestió va més enllà, perquè s'utilitza un espai públic per un acte que només es pot entrar per invitació i a través d'un sorteig? Per què no s'obté un rendiment a través de lloguer de sala ? Per què es dóna recolzament a accions purament comercials a una associació com és el Centre Vila i no a accions d'entitats educatives obertes a tothom?

Sostenibilitat econòmica i llar d'infants a les Clotes

La reunió de l'alcalde Pere Regull amb els veïns de les Clotes fa reflexionar sobre dos punts essencials en la Democràcia, en majúscules: una era la llibertat d'expressió i l'altra el dret que tenen els ciutadans a rebre assistència, educació més enllà de criteris econòmics.

En primer lloc la llibertat d'expressió en contra de la censura, la realitat de les converses que es van mantenir surten a la llum pública a través del diari El Punt digital, a l'avast de tothom on afirmen que va haver una tensió important entre els membres del Taller de les Clotes amb l'equip de govern sobretot pel tema de la llar d'infants. En canvi al nostre mitjà de comunicació no apareix.

En aquest punt conflictiu apareixen enfrontades dues versions que es poden sumar a una si hagués voluntat política de fer-ho. El finançament d'aquesta llar, segons l'equip de govern és la Generalitat la qui no financia i segons els veïns és l'equip de govern que no vol invertir en educació. La Generalitat mai financia el 100% de la inversió, i el cost es reparteix una vegada començat els cursos entre la Generalitat, l'Ajuntament i els pares, oblidats en tot aquest enrenou. Segons el criteri econòmic de cada partit polític les prioritats es decanten a favor o en contra, tant que en la reunió es va arribar a dir que si fos per l'equip de govern tancarien totes les llars.

Tant el Taller de les Clotes com el PSC reivindiquen aquesta inversió, amb una perspectiva futura, i protesten pel caràcter economicista amb el que tracten l'inversió educativa.

En segon lloc, anant més enllà de la protesta socialista, aquest caràcter economicista va en contra dels drets dels ciutadans a rebre educació, assistència, i va en contra no només d'una entitat educativa sinó de totes les entitats que es fan per recolzar a la societat. Una visió que va en contra a més de l'essència de la funció pública.

A part del criteri economicista justifiquen el fet de què la utilització de les llars no arregla el problema de la conciliació entre la vida laboral i personal. Evidentment no, però si no ho arregla si ho suavitza. Però no pensen en la incorporació de les dones a la feina, ni la situació dels avis que han de tornar a cuidar nens.

L'equip de govern hauria de realitzar aquestes manifestacions en època electoral i posar-ho al seu programa, seria un acte de valentia i de difondre de manera general el seu punt de vista.

La protesta socialista encapcelada per Ramon Zaballa ha demostrat que el grup ha canviat de gir, que comença a notar-se els nous aires, ja que la mateixa Lourdes Sanchez era la que recordava sovint el fet que l'educació de 0-3 anys no era obligatori com excusa de mal pagador per realitzar augment d'aules per l'augment d'infants. Ara toca defensar aquestes llars i la creació d'una nova al barri de les Clotes.

Queixes veïnals sobre els solar buits

Els barris amb un índex de construcció alta estan afectats per la quantitat de solars buits que la crisi ha deixat al seu darrera. Els veïns dels barris de la Girada, Sant Julià i Molí d'en Rovira són els més perjudicats, i ells mateixos s'havien dirigit al regidor Aureli Ruiz per tal de resoldre la situació. Aquesta queixa repetida en les reunions que l'alcalde Pere Regull ha copsat és ara airejada com a bona gestió per un mitjà de comunicació i explicant el procés administratiu que determina que segons una ordenança municipal els solar buits han d'estar ballats i nets. Segons el regidor la gestió comença per un requeriment i dóna 2 mesos perquè es netegi el solar i es deixi en perfecte estat higiènic i segur, el segon pas s'envia una proposta de sanció que va de 600€ fins als 2000€. En el cas que no paguin la multa i segueixin sense fer cas és en aquest moment quan l'Ajuntament és l'encarregat de manera subsidiària del manteniment dels solars. Pot arribar a passar 6 mesos.

La gestió pot ser lenta però pensar que el requeriment es faci en l'actualitat és mentir, i comentat pels mateixos propietaris que tenen els solars sense ballar i sense tenir-li cura i comunicat públicament al regidor. En el moment actual aquests espais buits malmeten el nostre entorn, el nostre paisatge urbà tant a nivell visual com higiènic i seguretat, a part de font d'ingressos sense recaptar. Poder també ens estalviarem les multes de trànsit en estacionar a sobre de les voreres o circular per zona de vianants?

Renovació i innovació

Quantes vegades hem escoltat als especialistes econòmics que la solució per sortir d'aquesta gran crisi és la innovació? En el cas d'empreses i comerços de la nostra vila es tracta més de renovació o innovació per la millora de les seves instal·lacions, sempre que l'equip de govern i la seva perspectiva econòmica ho accepti i no estigui enterbolida per pressions d'unions botigueres de tercera fila, com és el cas del nou centre comercial d'iniciativa privada al barri de la Girada i les renovacions d'espais a la Rambla Nostra Senyora, que s'han d'esperar a que la Rambla Sant Francesc estigui acabada per tal de donar permisos per renovacions. Quin interès hi ha d'haver? La unificació espaial de les dues rambles, la unificació comercial, o el interès comercial d'algun establiment hostaler que des de fa dècades marca la pauta fins i tot en època d'obres?

Mirades de Montserrat Socias al Va de Gust

L'acció d'entrar a la cafeteria aquests dies és el despertar als sentits visuals amb els paisatges realitzats per Montserrat Socias, és una impressió en l'ànima del món que ens envolta, més enllà de l'asfalt diari. L'aroma d'un cafè lligada amb la representació ideal de la natura, el lligam amb la nostra naturalesa i el relaxament del nostre esperit.
Una onada de bellesa que dona un caire encara més romàntic a la cafeteria i que fa que un tall a la feina de cada dia sigui a la vegada un luxe contemplar les parets.

Horts a la zona de Melió Resindencial 2

S'ha trobat espai de 3.000m2 per encabir els horts urbans i comença la disputa de qui ha estat originària la idea si els convergents o els de la CUP.

Segons declaracions de la regidora de medi ambient Ramona Suriol, s'ha fet una proposta als veïns que l'han acceptat. Aquest espai és al Camí de Melió a la zona de Melió Residencial.

Segurament la idea dels horts no ha sorgit de les necessitats exposades per les associacions veïnals ni a les reunions amb l'alcalde, sinó purament de les reclamacions i obligacions polítiques.

La proposta acceptada pels veïns, amb referèndum , amb assemblea? Espai sanitàriament idoni? Dubtós per no dir impossible, al costat de la ronda i l'autopista AP-7? per què no posar un tub d'escapament directament al pulmó de les persones que voluntàriament hi aniran? Espai medioambiental més idoni?

A totes aquestes interrogants s'afegeixen d'altres més tècniques, quines seran les tècniques de conreu poc agressives amb el medi ambient? amb quines garanties sanitàries? l'aparcament, no hi ha servei d'autobús, com serà la recollida de la brossa orgànica i l'accès per la càrrega i descàrrega, serà amb porta i clau, i el sistema de magatzematge per guardar les eines i els productes, i la xarxa d'aigua, o serà de les rieres que passen per allà, i econòmicament quant costarà?

No han explicat les raons per les quals no han donat oportunitat d'instalar-los a Sant Pau i integrar-ho dins el parc.

Model de ciutat mitjana

Ha estat el model que identifica la voluntat política de l'equip de govern, però sense cap més definició. En un context de reinvindicació del centre històric com a únic comerç de proximitat existent a la vila. Oblidant-se de l'Avinguda de Tarragona, és clar, inclosa dintre del Centre Vila, però sense pensar en altres comerciants com ara els del barri de Sant Julià, les Clotes, l'Espirall i la Girada.

Representa el model de comerç de proximitat el Centre Vila? No.

Tenen obligació política de defendre els seus propis interessos, però la idea econòmica no és gens encertada, en aquest cas impera la política sobre l'economia, i s'utilitza el model de Vilanova erròniament pels seus interessos. Preocupant que tinguin aquesta perspectiva econòmica ja que no ajuda gens a la recuperació econòmica i aconseguir a mig plaç que la nostra ciutat sigui pol d'atracció pel comerç.

El model que no funciona a Vilanova ,ni a la resta de ciutats, és un comerç deslligat completament als interessos de la gent, és a dir, en polígons industrials sense cap xarxa que uneixi a la ciutat. Els cal recordar que a Vilanova no ha funcionat la zona anomenada Vila Lauren, però cal recordar que a la zona Roquetes, zona de Sant Pere de Ribes més propera de Vilanova té l'èxit que estant negant els regidors convergents.

Vilafranca no és un pol d'atracció, no és la capital que atrau les compres ni dels vilafranquins ni de la gent de la comarca. Aquesta idea es veu clarament el dissabte al matí que el mercat segueix sent un punt de trobada de gent i de compra, però el comerç de botigues està molt endarrerit, fonamentalment pel preu del lloguer i per la idea de botiguer que impera.

Prenent com a exemple Vilanova, hi ha pols d'atracció diferents, hi ha un centre comercial històric pesant però els preus de lloguer són més assequibles i sobretot la xarxa de comerços funcionen a través de franquícies i comerços de tota la vida. Tot junt fa que hi hagi un ambient comercial sempre més dinàmic que el vilafranquí i la política de no centres comercials i pensar que el comerç únicament del centre és l'idoni és embargar les possibilitats de creixement de la nostra ciutat.