Setembre: tornada a la rutina diària?

El setembre significa per a professors, mestres, polítics, jutges, periodistes... pares i mares tornar a la rutina del curs que s'engega durant el mes com si la resta de persones que treballen en altres sectors o àmbits fos la mateixa ( la diferència marca la dificultat de compaginar entre vida laboral i personal ).

Pel que fa al periodisme torna la rutina de no poder escoltar la ràdio més propera ja que els insults i paraulotes segueixen, tot i que són conscients que no s'han de dir... i l'opinió de dues persones no representatives d'un periodisme objectiu, sinó interessat i amb un micròfon al davant poden dir-les de molts colors, més ben dir, d'un de sol i molt molt gris. La tertúlia dels dijous ja s'ha iniciat i els nostres polítics ja poden dir la seva... des de poder expressar la seva opinió sobre la vaga per la reforma laboral del proper dia 29 de setembre com la financiació de l'ajuntament a través de les taxes. Vet aquí un comentari sobre aquest respecte que deixa entreveure la manca de visió realista tenen alguns regidors, com ara exposar l'exemple que no era el mateix pagar una taxa de 250 € per algú que cobrés 1.500€ que per una persona que cobrés 3.000€... evidentment que no és el mateix, però quants vilafranquins tenen un salari de 1.500€?

La rutina política comença demà.

Sóc diable, sóc dolent...

Els versos dels diables a vegades resulten ser la veu poc polida d'opinions sobre els administradors, el govern, l'oposició ...que fan riure a tota la plaça per la seva descarada posada en escena. Aquest any han rebut de valent la regidora Tuyà i el regidor Garcia, i de l'oposició Romero. Aquest any però es van atrevir a formular queixes racistes que s'escolten obertament pel carrer: les subvencions que reben, la falta d'integració sobretot cultural, el número de fills... Les reaccions a aquestes paraules varen ser diverses, públic determinat i un regidor de l'equip de govern aplaudint, i una reacció ràpida de Romero, Villaroya, i Regull de desgrat sobre aquelles paraules... Finalment l'aparació d'un diable reconeixent que era un discurs racista va parar algun xiulet a plaça.

Lamentablement no va quedar de tot clar si va ser un exercici comú de que realment la població és racista o que van tenir una oportunitat amb un auditori per tenir llibertat de dir-ho. És clar, no se'ls haguera acudit parlar sobre botiguers i empresaris vilafranquins que no paguen segons conveni i exploten a la gent, ep! que amb els "cuartos" no s'hi juga... les persones que estan a l'atur cobrant el subsidi i alhora treballen en altres feines no declarades, persones que en aquest cas fins i tot demanen subvencions i ajudes.... però és clar aquestes són de raça blanca. Recordava les paraules de Navarro a la ràdio local en una tertúlia on incidia en parar aquests comentaris de carrer... o ja coneixia el final del discurs o va ser incapaç d'increpar als diables.

Actes previs a la fm '10

Els actes previs a la festa major manifestaren les ganes de festa que la gent vilafranquina tenia. Tot un èxit per la participació massiva per la flas-mob de Ed's, més de la que la mateixa organització preveïa. La Rambla plena de gom a gom en un acte si més no curiós, un acte que resumeix l'esperit general, el tema banal, era una coreografia apresa a casa seva per part del participant, que no implica obligació, ni esforç, ni constància, gratuït, festiu i divertit.

Tot i que les taules del sopar "solidari" ocupaven bona part de la rambla, van treure els taulons i les cadires de forma àgil i ràpida el personal de la brigada de l'ajuntament... devia ser l'aportació-col.laboració gratuïta i desinteressada al sopar ?

El resultat però a nivell de terra va ser veure la rambla a les portes de la nostra festa major bruta i sobretot amb molta floreta esclafada per l'acumulació de persones i un xic d'incivisme, o manifestació encoberta en contra de tanta flor ornamental... A més un deure com a ciutadans que tenim oblidat: el reciclatge de residus. Tot i la sensibilització que es fa des de la regidoria de medi ambient, fins i tot els administradors de la festa major i els de La Xarxa, alhora de la veritat el personal de la brigada, els mateixos participants al sopar solidari no ho són pas del seu entorn directe i al planeta. Era moment per donar exemple i el reciclatge que una persona fa en un any es va aniquil.lar en una sola nit, quin esforç s'ha de reclamar quan els que han de donar exemple no ho fan.

Penedès Televisió

Penedès Televisió ofereix dins la programació l'emissió repetida, un i altre cop, la festa major 2010. Les persones privilegiades que han pogut veure qualsevol acte en directe i després repassa el resum de la tele s'espervera veient els resums i la realització... És festa i l'enuig es converteix en mofa, a veure.... quantes vegades es desquadra la imatge? quantes vegades la grua balanceja i produeix un mareig insorportable? on és el presentador? ... Dintre dels resums dels versos dels diables s'arriba a la incredibilitat... però és clar, fer un resum no és tan fàcil... però és difícil fer-ho tant malament...

Al carrer durant la festa sorgeixen altres interrogants com ara on s'ha de firmar per treure al presentador, aquell que quan va presentar el pregó i els convidats fugien , els havia d'anar a buscar i s'havia d'esperar que Josep Maria Soler acabés de la seva entrevista per la germana ràdio; quan canviaran la direcció, fins a on hem d'arribar?

Vet aquí que també es varen trobar alguna resposta, no basada en cap font directe, però sí amb una olor de rumor que després es converteix en una realitat certa... els deu interessar que segueixi així (de malament) per què estan a l'espera del resultat de les eleccions o bé com és una institució pública deteriorada faci ressaltar a la nova emissió de l'altra televisió digital que emetrà en proves a partir de la tardor d'aquest any... no serà una tasca dura...