Un mes és el que queda per les eleccions municipals que donaran la legitimitat al nou govern municipal pel vot dels vilafranquins, ja que la moció de censura tant justificada per necessària en el seu moment, va ser dirigida pels interessos dels partits participants. El fet que els temes més conflictius, sobretot pel tarannà intransigent i poc dialogant dels socialistes, ja hi eren abans de les últimes eleccions i la població els va brindar el seu suport.
Les generacions dels '70 apareixen en la majoria de les llistes, cosa que fa rejovenir l'edat dels que es presenten i renoven la imatge i el pensament, si els hi donen veu i vot en el si del partit, és clar.
La llista socialista renova totalment les persones,però amb la presència dels actuals regidors i antics alcaldes als últims llocs. Implica deixar a un costat un estil de gestionar dels últims anys i tornar amb l'estil anterior, d'aquesta manera enforteixen i consoliden el seu programa i equip. La renovació fa revifar els antics esperits socialistes. Ara serà moment que les persones que es presenten hagin d'assumir els errors dels anteriors i que tinguin prou empenta per superar-los. Curiositat, casi tots els integrants pertanyen o han participat en entitats sense ànim de lucre i tenen un gran sentit esforç voluntari. Els primers de les llistes estan relacionats amb el món de l'educació d'una manera o altra, donant èmfasi als valors educatius, però els manca experiència en el món privat empresarial, cosa que farà falta en aquests moments de crisi aguda.
La llista dels convergents reafirma a aquells que estan continuament en el punt de mira per conflictius, intransigents i que volen eliminar el sentit públic de l'acció i gestió municipal. Ramona Suriol està la tercera de la llista ,evidentment, a més d'un i d'una haurà pensat si no tenien una altra persona de confiança més eficient. La decepció per la seva gestió haurà de ser contrarrestada en una campanya eficaç que anirà acompanyada per la potència divulgativa d'un mitjà de comunicació comarcal o penedesenc (Gran Penedès).
La llista dels cupaires mantenen l'edat jove entre els seus integrants i continuadament expressen el seu treball, més que cap altre partit. Poder si en comptes de mirar quantitativament es miren qualitativament el resultat seria diferent, però és clar cadascú mira pels seus interessos. La renovació real s'hauria de mirar en la cúpula dels que es presenten, el fet que es canviï un barret no vol dir que es canviï res més si tenim en compte que teòricament es basa en l'opinió de la seva base, a no ser que el líder més important del que realment expressen.
La llista dels de iniciativa mantenen el caràcter independent i el seu lideratge per mantenir-se. Joves que també s'integren a la llista.
La llista dels d'esquerra integren allò de les generacions dels '70 com a més vissibles. Cares conegudes per gent de la cultura. Faltarà saber si en l'àmbit polític també tenen caràcter. És clar, que sabent que no sortiran el suport és més fàcil.
El tret comú que tenen diferents partits polítics és el programa participatiu i fins i tot es justifica com a essencial aquest fet.Si s'observa més lentament i es va al centre de la qüestió, un programa participatiu està format per aquelles persones que han volgut participar voluntàriament i aquestes sempre són de l'òrbita del partit o simpatitzants. No es pot posar com a bandera que el programa polític bé del Poble perquè no és real, és parcial i segmentari. A més s'ha de recordar l'alta abstenció electoral.
Una bona diada per escollir-la per la presentació a plaça de la colla. Els vilafranquins que varen assistir-hi van veure com es normalitza la seva entrada dins el món casteller, fins i tot amb els "problemes" de la canalla tan típics però que fan mal. Tot i així un 4 de 7 ja al seu inici és una bona senyal.
