Quinze dies abans de les eleccions la vila s'omple de cartells, bandaroles amb tots els alcaldables. El pressupost també es nota a aquells que ara no tenen representació política. Cada campanya es barregen uns i altres, fins i tot, tapant uns a altres, i no respectant els acords anteriors sobre l'espai a utilitzar.Els actes són la majoria festius, d'aquesta manera tenen públic assegurat i més endavant seran els mítings de meitat i final de campanya.
El primer dia alguns ja passejaven com si fos festiu, amb vestimenta enlluernadora, cosa que en altres actes que representen veus polítiques vilafranquines no es veu.
La premsa pública té l'obligació de fer encabir tota la informació però no així la privada que pot encabir-ho amb forma publicitària de forma molt lucrativa ja que no es poden fer exempcions en els preus. En general els polítics han d'estar agraïts a la premsa per la publicació de les seves rodes de premsa, etc... però hi ha algun partit polític i en concret regidor de cultura en funcions que considera emprenyadors als periodistes i a la premsa en general. Hauria de tenir en compte que és gràcies a certa premsa que abanderen la seva postura política de forma sutil o no tan sutil, depèn de la capacitat d'observar, en totes les notícies la perspectiva política per davant de la perspectiva informativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada