El debat electoral del passat dijous reunia tots els requisits formals, representants dels grups polítics i moderador i sobretot controladors de temps. Intervencions de 2' que van facilitar la intervenció de tots els membres i que no repetissin publicitàriament el seu discurs i obligués a centrar-lo.
L'estrena de la Mònica Hill, única representant femenina, li va passar factura, li mancava alguna dada i justificar que ella no ho havia portat directament, reflexa cert desconeixement global del seu partit polític. En canvi, d'altres, anaven ben preparats con el Marcel Martínez, tot i que amb mancances teòriques sobre legislació competencial de les ens locals.
Els més experimentats, com ara el Josep Ramon, amb la tranquil·litat que li dóna els resultats previstos. No jugar-se l'alcaldia i els regidors té molt a veure. Només amb un programa continuador i sense profunditzar en les qüestions més enllà de la visió més propera que hom té al trepitjar el carrer quan passeja per la ciutat.
Una idea que sorgeix contínuament és la de la transparència. En aquest moment plantejar-la és qüestió molt desfasada, a no ser que no s'estigui al corrent de la nova llei de transparència. Per tant, entenent que sí s'està al corrent (no tots) la transparència per sí mateixa no implica ser més transparent. Convenis amb entitats poc clares es transparenta perquè queda constància a la web municipal, però no implica directament que sigui una acció justa i ètica. Cap desacord públic. La transparència transversal? Mostra de l'estat de comptes? L'interventor segurament li podria contestar de manera més encertada.
La participació ciutadana, aquella que en els seu moment els socialistes van començar i va ser criticada fins l'extenuació, per no ser assembleària, ara es defensa com a model i s'hi vol tornar. Josep Ramon la creu ineficaç i utilitzada políticament per persones amb l'òrbita dels partits. Defensada per Marcel Martínez, en contraposició, en tot cas millorar la pràctica i possitivitzar la teoria.
La gran llosa de la via, la biblioteca, espai per a joves i l'edifici altres vegades anomenat INCAVI/ ESCAVI/ESCOLA DEL VI/ ENOLÒGICA: centren el bloc d'urbanisme i grans edificacions.
La gran llosa de la via: temes heredats com és la llosa de la via del tren, que si bé tothom no recorda que el Ple Municipal va manifestar l'acord per unanimitat al conveni del 2004, la gran majoria sense responsabilitat culpa al jove Francisco Romero, aleshores, de no controlar suficientment les obres. N'hi han que assumeixen la responsabilitat i n'hi han que s'espolsen. Vet aquí la falta de memòria dels grups polítics quan no interessa. Després de quatre anys, quasi, després de crítiques sobre l'herència socialista, s'ha començat a trepitjar la llosa en un projecte que uneix dos barris,quins? Poble Nou i la Girada, segurament els dos barris que històricament els feia més falta? O els dos barris que políticament més compromesos amb els vots convergents?
Ampliació o segona biblioteca? La diferència no poc important, la primera és centralista, i disminució de despeses de manteniment, o descentralitzar la cultura i millorar l'adequació i la situació. La majoria de grups excepte CIU opten per la idea de dues biblioteques.
Espai per a joves: el nul resultat després de quatre anys. Els espais apareixen durant el programa electoral. Coincideixen dos partits en un espai, l'antic i deixat mercat municipal de l'Espirall. La diferència fonamental és l'adequació de formació per a la creació empresarial, aspecte novedíssim i fresc, no ja per l'Espirall sinó per Vilafranca.
L'edifici de l'Enològica seu de la propera Universitat? En l'actualitat seu d'una escola privada i vés per on, tornant a la transparència, aquest conveni no es mostra a la pàgina web municipal. Es busquen utilitats ara. Un contrasentit indefensable. L'utilitat, comencem per donar idees, l'Escorxador en alguna ocasió es queda petit per encabir les xerrades d'entitats socials, podrien anar allà. En tot cas, quan es converteixin ja d'entrada el nom en anglès, que queda més snob i més cool, i privades ja que sinó els haurien de demanar un conveni, un projecte i sobretot una valoració econòmica de les seves activitats. "Capital del vi" eslògan buit, Sant Sadurní capital del cava i capital de la formació en vi i en màrqueting del vi, amb tres cicles formatius. Vilafranca amb una Escola d'Enoturisme, amb cursets no homologats i és més polítques europees que fomenten la formació enoturística de vi i d'oli, reforçada a diferents comarques catalanes, però es queda fora l'Alt Penedès per rebre ajudes com ara el Priorat. Seria més interessant que l'alcalde convergent s'interessés com a representant al Parlament del nostre Penedès. És difícil imaginar on s'inscriuran els alumnes interessats.
Un tema petit però recurrent per ser banderola mediambiental, el carril bici. Els nous carrils insegurs per la majoria dels alcaldables i magnífics segons l'actual alcalde. Ens promou a seguir aquests carrils a comprobar on estan situats. Posar-los a tort i a dret, o posar un símbol a terra de carril bici, no implica que sigui un espai segur per tots els usuaris.
L'últim bloc el de cultura i societat (educació inclosa): ser la capital de la cultura 2015 fa aquestes coses, que aquest any s'avanci i anul·li a l'educació. Recordem que són les entitats les que fan Cultura, la promoguda des d'un ajuntament qualsevol... està subjecta a interessos partidistes. Ajuts a l'escolarització? Herència socialista tan continuadament volguda eliminar, menyspreada fins a l'extenuació, pressupost elevat per un partit polític que ara el publicita com acte social i educatiu: campanya electoral. Casal de la Festa Major, mostra d'interès tradicional de la vila, però per al programi electoral. Estadística d'ajudes socials per part dels convergents, semblants a les estadístiques que determinades persones usen en les diferents reunions d'entitats socials. Per sobre sempre de la resta, serà perquè és l'herència obligatòria que els van deixar els socialistes?
Més enllà de les preguntes dels ciutadans als alcaldables, amb una ombra de manipulació, les piulades i xarxes socials donaven idees sobre preguntes francament d'alta qualitat informativa, el reflexe de la manipulació i censura de Penedès Televisió, una c amb majúscula és més interessant que consultes socials? Interessant no, però menys compromeses segurament.
Si naveguem per les xarxes socials sorgeixen notícies que mereixen la nostra atenció, la Campanya de l'Ampolla 2015. Anem a consultar que ens donarà més marge per opinar.
Resultat del debat: tots hi guanyen!
