La Fura: mort anunciada i tràgica

Des de fa uns anys l'empresa Nexos havia presentat un concurs de creditors, i si bé el públic general va observar només un aprimament preocupant del diari setmanal, s'albirava un problema d'ingresos suficients a nivell de publicitat, font d'ingressos habitual i importantíssim pel seu caràcter gratuït. La baixada d'ingressos i segurament una política d'ampliació, en aquella època que pocs empresaris van determinar que s'acabaria, amb inversions com a mínim perilloses pel seu patrimoni, inversions immobiliàries que van ser les primeres a caure, recordem la caiguda fulminant de l'algun empresari vilafranquí il·lustríssim. Generalment les polítiques dels gerents concursals, és a dir, de qui determina l'administració a partir de la pressa de possessió via acta judicial, és la reducció a mínims del negoci, sempre que es presenti un projecte, un pla de negocis viable. La decissió del tancament de l'empresa concursada, abans o després d'estar intervinguda, és del concursant. Per tant, les raons donades no són les reals.

Tot i el projecte econòmic i financer inviable, la mort d'aquest diari va més enllà del tancament en sí, i de la finalització del contracte laboral a diferents persones i quedar-se en situació d'atur, una empresa més a la nostra comarca, és la mort d'un periodisme i una editorial concreta però coherent, i planer. El fet de ser gratuït assegurava que arribava a moltes llars les informacions, que d'altra manera no haguessin arribat mai. Fa canviar el panorama informatiu i tendenciós de la ciutat, ens quedem orfens de visions diferents, de perspectives diferents. On aniran a parar aquelles que no interessen al col·lectiu convergent? On es situaran aquelles informacions que malmeten als empresaris i associacions no vinculades al món convergent? Si la pressió mediàtica als polítics és interessant com a mètode de control, a partir d'aquest moments qui la farà? 

Si bé no ha de ser tot negatiu, segurament un empresari netejat econòmicament podria rellançar aquest diari, Vet aquí un valent! Qui s'encoratja?

Eleccions municipals 2015: empat a les esquerres

Les eleccions municipals del passat 24 de maig tornen a donar el govern de la nostra ciutat a CIU. Sense mèrits propis, sense conflictes socials tot i la greu situació social dels vilafranquins, i el que és més acusant sense prespectiva de futur, per manca de professionalitat política i basant-se en l'ajut intern dels tècnics de l'ajuntament que no del partit. La captació de sentiments castellers, de tradició cultural de la nostra ciutat, amb campanya espectacular per blindar Regull, davant de les crítiques  a la seva personalitat i manca de saber estar.

PSC: grup que ha governat amb pinça, ha aconseguit no fer la desfeta que es preveia, ja que en una ciutat on l'independentisme augurava un increment elevadat dels partits sobiranistes i provocava una davallada dels no sobiranistes. En aquest sentit, tot i la baixada de dos regidors, no s'explica només de la fugida dels independentistes del mateix partit cap altres esquerres, sinó la dificultat en sí d'arribar als joves o a les persones que han decidit de forma expressa realitzar el seu vot. Un grup que ha estat frenant les iniciatives dretanes i ultraconservadores, i més enllà de l'òptica partidista, li ha mancat un enfrontament directe sobre les polítiques antisocials que havia començat CIU. L'aliança al govern de la parella CIU-PSC ha tingut un guanyador, CIU, i un perdedor PSC. Ha mancat enfrontament, combat? Socialistes convençuts  declaren que els interessos de ciutat, com ara el plans de formació d'ocupació, es van resoldre a partir de la seva acció, i s'hi havia d'estar. 

ERC: grup que havia d'enlairar la senyera, el crit del sí, però sense projecte de ciutat, sense unió a les files, feia palesa la idea de no tocar ni provocar per tal de deixar fer, que els ciutadans vilafranquins votessin com a les eleccions europees. Decepció general, tot i l'increment de dos regidors, perquè són tercera força política a la nostra vila, després de la campanya general que provenia totalment de Barcelona.

CUP: ha sabut liderar el vot més jove, més radicalitzat i més combatiu amb la situació social i política municipal, més enllà de presentar un projecte sòlid, haurà de demostrar que més enllà de la crítica, de la capacitat per no involucrar-se en temes cabdals, a partir d'ara haurà d'ensenyar les cartes.

VEC: si bé l'augment dels vots d'aquest coalició de diferents partits ha estat considerable, no ha implicat un augment espectacular, tan com baticinaven alguns, cosa que ha ocurregut a Barcelona amb l'Ada Colau. 

PP: des de l'òptica sobiranista de les votacions no ha tingut conseqüències considerables, si la pèrdua d'un regidor, però s'ha de tenir en compte que en porcetatge i en número de vots, no ha estat una pèrdua important. 

Si ja es baticinava al debat electoral, que hi havia un empat de punts, ha quedat palès en un repartiment de regidors semblants als grups d'esquerra. Això significarà un bloc d'esquerra al nostre ajuntament? No, evidentment que no. Més enllà de les ideologies, més enllà de les polítiques socials dels programes, s'anticiparà els interessos d'altre tipus, el sobiranisme i la vegueria. Serà una legislatura llarga i complexa, i per opinar.

PSC tornarà a pactar amb CIU per facilitar-los la feina i els conflictes socials?

Jornada de reflexió

Demà diumenge, les eleccions: Anem a votar aquells que som conscients de la importància del vot, de cada un dels nostres vots, i la direcció, els que diferenciem les ideologies, els que tot i que els grups polítics es centrin sobretot en campanya electoral, és en l'acció política, i especialment on no la fan l'acció política, que determina  la perspectiva dels interessos i dels objectius, no en les paraules buides, en els fets.

Demà són eleccions municipals: locals, properes, de proximitat... són aquelles que sovint el partit és poc rellevant i sí ho són les persones que encapçalen les llistes, no només el o la número 1 sinó el llistat de persones que es posen al davant representant un projecte. Aquestes eleccions són les que provoquen que els protagonistes s'apropin a la gent, és clar, només un cop cada quatre anys, es queixen així molts veïns, sobretot d'aquells barris com ara l'Espirall, que veuen com sense ser període electoral, feina per saber com és aquest barri, això sí per la Llei de Barri, per la dotació econòmica destinada. No coneixen a les persones que hi viuen. Llàstima,  perquè aquest desconeixement els fa perdre vots.

Tot d'una apareixen regidors, a hores inesperades, com no a les sortides de l'horari escolar. De fet, algú va trencar els acords preestablerts i tot d'una, davant la porta de l'escola es col·loquen com aquell que no es nota, i himnotitzen canalla, tot esperant els seus caramels. Així sí, les necessitats educatives d'aquest nens, ni les coneixen, és més, no les volen conèixer.

En canvi, n'hi ha alguns racons de Vilafranca que sembla que no s'hagi parat el temps, no hi ha penjat cap cartell! Deu ser el somni de tot aquell que no va a votar ni vol decidir per ell mateix les decissions preses, o pot crear un dubte, deu ser que des de la perspectiva política no és important perquè falten persones suficients per determinar la votació... 

Tot d'una tots els grups polítics col·loquen la paraula "social" com si tots hi creguessin, però és políticament incorrecte no emprar-la per la situació de crisi econòmica on encara estem ficats. Tot i que l'equip de govern convergent és qui a liderat tot el mandat, en tot cas l'equip socialista ha frenat disbauxes de retallades sense sentit, recordem temes de benestar social, d'educació... Per tant, l'equip convergent és qui responsable de donar solució a problemes socials , però en comptes de donar-los solució, la tendència és tapar-los com si fos una capa d'oli, per tal de no moure ni excitar a cap grup de població, tothom quiet i tothom callat, així amaguen els problemes, com aquella dita d'escombrar i posar la brossa a sota de la catifa, que amagant-la sembla que no existeixi. Ho podem aplicar a molts altres àmbits, fins i tot, al policial. Habitualment la feina de donar a conèixer altres problemàtiques és dels mitjans de comunicació, però vet aquí que a la nostra zona vilafranquina, només hi ha una tendència, la de l'equip de govern convergent. Però vet aquí, que les xarxes socials en van plenes de notícies que trenquen aquesta prespectiva d'idíl·lica situació. No fa gaire dies sortia un anunci des d'una associació vilafranquina que ha guanyat la Campanya de l'Ampolla 2015, compte! associació vilafranquina! I el que sobte tant és el títol del seu projecte "Nens a taula!" i encara més, que aquests infants són de Vilafranca. Tema sensible, segurament deu haver obtingut elogis per part de molta gent, però on són els títols de la premsa vilafranquina? Al calaix. Vilafranca té persones, és més, infants amb problemes d'alimentació i ha de ser una associació vilafranquina la que es manifesti en favor seu? Des d'aquí, segurament tard, però els lloem per aquesta iniciativa. Busquem més informació i no en trobem. Per què serà? La capa d'oli idíl·lica s'estén interminablement, fins arribar a la paraula beneficència.

Aquesta campanya electoral, després de moviments interns sacsejats pel tema de la independència, es veuen personatges que canvien de partit, d'opció política, abans però, passejant-se per tots i mostrant el seu desig de ser cridat, i els criden. Personatges més o menys interessants, més o menys valorats, però que com mana la causa electoral, amb un somriure al rostre, ja passarà la farsa i tornaràn al seu estat normal. N'hi han uns quants.

Recordem que és jornada de reflexió, de reflexió política, i demà anem a votar!

Debat electoral, empat a punts

El debat electoral del passat dijous reunia tots els requisits formals, representants dels grups polítics i moderador i sobretot controladors de temps. Intervencions de 2' que van facilitar la intervenció de tots els membres i que no repetissin publicitàriament el seu discurs i obligués a centrar-lo.

L'estrena de la Mònica Hill, única representant femenina, li va passar factura, li mancava alguna dada i justificar que ella no ho havia portat directament, reflexa cert desconeixement global del seu partit polític. En canvi, d'altres, anaven ben preparats con el Marcel Martínez, tot i que amb mancances teòriques sobre legislació competencial de les ens locals.

Els més experimentats, com ara el Josep Ramon, amb la tranquil·litat que li dóna els resultats previstos. No jugar-se l'alcaldia i els regidors té molt a veure. Només amb un programa continuador i sense profunditzar en les qüestions més enllà de la visió més propera que hom té al trepitjar el carrer quan passeja per la ciutat.

Una idea que sorgeix contínuament és la de la transparència. En aquest moment plantejar-la és qüestió molt desfasada, a no ser que no s'estigui al corrent de la nova llei de transparència. Per tant, entenent que sí s'està al corrent (no tots) la transparència per sí mateixa no implica ser més transparent. Convenis amb entitats poc clares es transparenta perquè queda constància a la web municipal, però no implica directament que sigui una acció justa i ètica. Cap desacord públic. La transparència transversal?  Mostra de l'estat de comptes? L'interventor segurament li podria contestar de manera més encertada.

La participació ciutadana, aquella que en els seu moment els socialistes van començar i va ser criticada fins l'extenuació, per no ser assembleària, ara es defensa com a model i s'hi vol tornar. Josep Ramon la creu ineficaç i utilitzada políticament per persones amb l'òrbita dels partits. Defensada per Marcel Martínez, en contraposició, en tot cas millorar la pràctica i possitivitzar la teoria.

La gran llosa de la via, la biblioteca, espai per a joves i l'edifici altres vegades anomenat INCAVI/ ESCAVI/ESCOLA DEL VI/ ENOLÒGICA: centren el bloc d'urbanisme i grans edificacions. 

La gran llosa de la via: temes heredats com és la llosa de la via del tren, que si bé tothom no recorda que el Ple Municipal va manifestar l'acord per unanimitat al conveni del 2004, la gran majoria sense responsabilitat culpa al jove Francisco Romero, aleshores, de no controlar suficientment les obres. N'hi han que assumeixen la responsabilitat i n'hi han que s'espolsen. Vet aquí la falta de memòria dels grups polítics quan no interessa. Després de quatre anys, quasi, després de crítiques sobre l'herència socialista, s'ha començat a trepitjar la llosa en un projecte que uneix dos barris,quins? Poble Nou i la Girada, segurament els dos barris que històricament els feia més falta? O els dos barris que políticament més compromesos amb els vots convergents?

Ampliació o segona biblioteca? La diferència no poc important, la primera és centralista, i disminució de despeses de manteniment, o descentralitzar la cultura i millorar l'adequació i la situació. La majoria de grups excepte CIU opten per la idea de dues biblioteques.

Espai per a joves: el nul resultat després de quatre anys. Els espais apareixen durant el programa electoral. Coincideixen dos partits en un espai, l'antic i deixat mercat municipal de l'Espirall. La diferència fonamental és l'adequació de formació per a la creació empresarial, aspecte novedíssim i fresc, no ja per l'Espirall sinó per Vilafranca.

L'edifici de l'Enològica seu de la propera Universitat? En l'actualitat seu d'una escola privada i vés per on, tornant a la transparència, aquest conveni no es mostra a la pàgina web municipal. Es busquen utilitats ara. Un contrasentit indefensable. L'utilitat, comencem per donar idees, l'Escorxador en alguna ocasió es queda petit per encabir les xerrades d'entitats socials, podrien anar allà. En tot cas, quan es converteixin ja d'entrada el nom en anglès, que queda més snob i més cool, i privades ja que sinó els haurien de demanar un conveni, un projecte i sobretot una valoració econòmica de les seves activitats. "Capital del vi" eslògan buit, Sant Sadurní capital del cava i capital de la formació en vi i en màrqueting del vi, amb tres cicles formatius. Vilafranca amb una Escola d'Enoturisme, amb cursets no homologats i és més polítques europees que fomenten la formació enoturística de vi i d'oli, reforçada a diferents comarques catalanes, però es queda fora l'Alt Penedès per rebre ajudes com ara el Priorat. Seria més interessant que l'alcalde convergent s'interessés com a representant al Parlament del nostre Penedès. És difícil imaginar on s'inscriuran els alumnes interessats.

Un tema petit però recurrent per ser banderola mediambiental, el carril bici. Els nous carrils insegurs per la majoria dels alcaldables i magnífics segons l'actual alcalde. Ens promou a seguir aquests carrils a comprobar on estan situats. Posar-los a tort i a dret, o posar un símbol a terra de carril bici, no implica que sigui un espai segur per tots els usuaris.

L'últim bloc el de cultura i societat (educació inclosa): ser la capital de la cultura 2015 fa aquestes coses, que aquest any s'avanci i anul·li a l'educació. Recordem que són les entitats les que fan Cultura, la promoguda des d'un ajuntament qualsevol... està subjecta a interessos partidistes. Ajuts a l'escolarització? Herència socialista tan continuadament volguda eliminar, menyspreada fins a l'extenuació, pressupost elevat per un partit polític que ara el publicita com acte social i educatiu: campanya electoral. Casal de la Festa Major, mostra d'interès tradicional de la vila, però per al programi electoral. Estadística d'ajudes socials per part dels convergents, semblants a les estadístiques que determinades persones usen en les diferents reunions d'entitats socials. Per sobre sempre de la resta, serà perquè és l'herència obligatòria que els van deixar els socialistes?

Més enllà de les preguntes dels ciutadans als alcaldables, amb una ombra de manipulació, les piulades i xarxes socials donaven idees sobre preguntes francament d'alta qualitat informativa, el reflexe de la manipulació i censura de Penedès Televisió, una c amb majúscula és més interessant que consultes socials? Interessant no, però menys compromeses segurament.

Si naveguem per les xarxes socials sorgeixen notícies que mereixen la nostra atenció, la Campanya de l'Ampolla 2015. Anem a consultar que ens donarà més marge per opinar.

Resultat del debat: tots hi guanyen!

Debat electoral a penedestelevisió

Debat electoral

Aquesta nit, a les 10, podem veure i escoltar el debat electoral dels sis alcadables. S'espera que expliquin el programa electoral ja que la majoria de partits no expliquen un programari concret, es basen en campanya nacional i no local.

Propostes del PP

Josep Sogas i el seu equip proposen a través dels mitjans de comunicació escrits i radiofònics un model de ciutat que tal vegada ressona a temps anteriors. L'actualització ve donada pel cobriment de la vida fins al Pont de Moja i l'ampliació del Vinseum, tot i que és un pèl tard. El cobriment es planteja en les diferents comissions informatives, en el Ple Municipal, i en lloc se plantejava el cobriment fins al Pont de la Via. Les reclamacions dels veïns que es van incorporar tard al procés, els de barri de Barceloneta, a partir del pont del carril no consten en aquestes propostes. Veïns que durant anys han patit la via del tren, el soroll, la segregació i la falta de mobilitat per sortir del barri cap a Barcelona; o veïns del Molí d'en Rovira, que a banda de patir els sorolls, els tremolors segueixen sense tenir una continuïtat cap al centre i cap els barris de la Barceloneta.

L'ampliació del Vinseum com a ent cultural essencial de la nostra ciutat és un objectiu com a tal, d'igual manera com va ser les obres de restauració, però a banda de les obres, el dia a dia està cobert? Reflexionin i poder observaran que el dia a dia no té pressupost tan generòs com va ser el de l'obres.

La restauració de la Basílica de Santa Maria ha estat el resultat de l'esforç titànic de les persones que col·laboren amb la parròquia, i se poden sentir molt orgullosos per tal fet. Apuntar-s'hi quan ja està en marxa no és proposar res nou, però segurament tota l'ajuda que els vingui segurament serà ben rebuda. Però l'ús social que té aquesta Basílica,en moments de disbauxa dels diables, té alguna recompensa possitiva? 

Les obres de millora de les vies urbanes són essencials perquè és el que més es pot observar sense anar més enllà. Les millores han de ser continüades en el temps i no només a partir de queixes o denúncies del veïnat vilafranquí, o mesos abans de la campanya electoral.

Frau social? Segurament existeix però que justament el partit polític del país que té més casos d'imputats per frau fiscal ha de focalitzar el seu punt de mira en les persones que van a serveis socials, on recordem que els tècnics treballen per evitar qualsevol frau. Només faltava un comentari explícit sobre qui són els que fan frau.Ens ho podem imaginar.

Major presència policial als carrers implica més coordinació amb tots els cossos de policia actius a la vila, poder amb una millor coordinació milloraria la presència. 

Inici campanya electoral 2015

Els partits preparen les seves candidatures durants els últims mesos fins que finalment les fan públiques. Ens trobem a Vilafranca la mostra de la singularitat del mateix temps, de la situació política del país. A totes les llistres hi ha sorpreses inesperades, fitxatxes inesperats, amb la finalitat d'aportar amb les noves persones airejar-se i aconseguir més vots, perquè normalment ja tenen seguidors, és a dir, són populars, els coneix gent fora de l'àmbit polític, i tot ajuda, a sumar punts. Això vol dir en conseqüència que aportaran el seu criteri? I si mirem totes les llistes, a totes apareix algú que se'l coneix a més a més per participar en alguna altra entitat! I quants més VTVs millor! VTV: vilafranquins de tota la vida, com si aquestos pertanyessin a una casta superior.

A partir d'aquí farem l'analisi de cada una de les candidatures i dels seus programes, tot un repte!

Tornem'hi!

Després d'un perío de temps d'inactivitat, tornem al bloc per tal de donar l'opinió d'aquells temes de Vilafranca, notícies i esdeveniments, que no sempre surten als mitjans de comunicació estandaritzats o políticament lligats a un ideari polític concret, sense la possibilitat de donar una visió més centrada i no sectària.

Tots aquells seguidors, benvinguts de nou!