Jornada de reflexió

Demà diumenge, les eleccions: Anem a votar aquells que som conscients de la importància del vot, de cada un dels nostres vots, i la direcció, els que diferenciem les ideologies, els que tot i que els grups polítics es centrin sobretot en campanya electoral, és en l'acció política, i especialment on no la fan l'acció política, que determina  la perspectiva dels interessos i dels objectius, no en les paraules buides, en els fets.

Demà són eleccions municipals: locals, properes, de proximitat... són aquelles que sovint el partit és poc rellevant i sí ho són les persones que encapçalen les llistes, no només el o la número 1 sinó el llistat de persones que es posen al davant representant un projecte. Aquestes eleccions són les que provoquen que els protagonistes s'apropin a la gent, és clar, només un cop cada quatre anys, es queixen així molts veïns, sobretot d'aquells barris com ara l'Espirall, que veuen com sense ser període electoral, feina per saber com és aquest barri, això sí per la Llei de Barri, per la dotació econòmica destinada. No coneixen a les persones que hi viuen. Llàstima,  perquè aquest desconeixement els fa perdre vots.

Tot d'una apareixen regidors, a hores inesperades, com no a les sortides de l'horari escolar. De fet, algú va trencar els acords preestablerts i tot d'una, davant la porta de l'escola es col·loquen com aquell que no es nota, i himnotitzen canalla, tot esperant els seus caramels. Així sí, les necessitats educatives d'aquest nens, ni les coneixen, és més, no les volen conèixer.

En canvi, n'hi ha alguns racons de Vilafranca que sembla que no s'hagi parat el temps, no hi ha penjat cap cartell! Deu ser el somni de tot aquell que no va a votar ni vol decidir per ell mateix les decissions preses, o pot crear un dubte, deu ser que des de la perspectiva política no és important perquè falten persones suficients per determinar la votació... 

Tot d'una tots els grups polítics col·loquen la paraula "social" com si tots hi creguessin, però és políticament incorrecte no emprar-la per la situació de crisi econòmica on encara estem ficats. Tot i que l'equip de govern convergent és qui a liderat tot el mandat, en tot cas l'equip socialista ha frenat disbauxes de retallades sense sentit, recordem temes de benestar social, d'educació... Per tant, l'equip convergent és qui responsable de donar solució a problemes socials , però en comptes de donar-los solució, la tendència és tapar-los com si fos una capa d'oli, per tal de no moure ni excitar a cap grup de població, tothom quiet i tothom callat, així amaguen els problemes, com aquella dita d'escombrar i posar la brossa a sota de la catifa, que amagant-la sembla que no existeixi. Ho podem aplicar a molts altres àmbits, fins i tot, al policial. Habitualment la feina de donar a conèixer altres problemàtiques és dels mitjans de comunicació, però vet aquí que a la nostra zona vilafranquina, només hi ha una tendència, la de l'equip de govern convergent. Però vet aquí, que les xarxes socials en van plenes de notícies que trenquen aquesta prespectiva d'idíl·lica situació. No fa gaire dies sortia un anunci des d'una associació vilafranquina que ha guanyat la Campanya de l'Ampolla 2015, compte! associació vilafranquina! I el que sobte tant és el títol del seu projecte "Nens a taula!" i encara més, que aquests infants són de Vilafranca. Tema sensible, segurament deu haver obtingut elogis per part de molta gent, però on són els títols de la premsa vilafranquina? Al calaix. Vilafranca té persones, és més, infants amb problemes d'alimentació i ha de ser una associació vilafranquina la que es manifesti en favor seu? Des d'aquí, segurament tard, però els lloem per aquesta iniciativa. Busquem més informació i no en trobem. Per què serà? La capa d'oli idíl·lica s'estén interminablement, fins arribar a la paraula beneficència.

Aquesta campanya electoral, després de moviments interns sacsejats pel tema de la independència, es veuen personatges que canvien de partit, d'opció política, abans però, passejant-se per tots i mostrant el seu desig de ser cridat, i els criden. Personatges més o menys interessants, més o menys valorats, però que com mana la causa electoral, amb un somriure al rostre, ja passarà la farsa i tornaràn al seu estat normal. N'hi han uns quants.

Recordem que és jornada de reflexió, de reflexió política, i demà anem a votar!