Durant els últims mandats socialistes es va emprar una expressió: "No tenim competència ", ara es torna a escoltar massa vegades ,afegint-hi "Fem coses que no són de la nostra competència"... el discurs és similar i les justificacions també.
L'Ajuntament com qualsevol altre ajuntament, com a ens local, té una competències locals que alhora poden tenir dues perspectives, una que determina si està capacitat o no per realitzar unes activitats o accions, i l'altra que aquí sí ens interessa, és la determinació de les competències mínimes, i reforcem en la idea de mínimes, és a dir, que les normes legislatives s'estableixen perquè els ens locals estan obligats a com mínim actuar-hi, és una idea de base, a partir d'aquí és cada ajuntament amb el seu equip de govern al capdavant i a l'oposició al costat, poden determinar la resta d'accions que políticament estiguin interessats a fer, és a dir, a concretar la seva filosofia política, i entenent com una demostració real de la Política en majúscula.
No podem enlluernar-nos en aquells aspectes que ja vénen determinats per l'obligatorietat sinó en aquelles que no tenint la competència podem crear, innovar i fins atenuar diferències socials, educatives, econòmiques. Segurament en aspectes que formalment no es té la competència, qui la té, pot ser la Generalitat, la tingui però que ella com ens llunyà del territori, s'apropi i fins i tot consulti, i qui dóna la informació és la pròpia administració local.
Espolsar-se temes perquè no tenen la competència és en realitat amagar la seva incompetència de realitzar Política en majúscules.
El Ple del mes de febrer serà recordat per la negativa de negociar i pactar amb l'oposició, de no ajornar temes que no són urgents i que no estan obtenint la base social vilafranquina necessària per fer-ho, cosa que recordant a socialistes, aquest punt sí ho tenen en compte alhora de reflexionar sobre el Procés. Parlem evidentment del nou tanatori.
La innovació a la ciutat ha de ser prioritària, però també ho ha de ser reconèixer la situació real de la societat vilafranquina i fer accions per millorar-la. La disputa en el concepte de tarifació social i bonificacions, la clucada d'ull de la regidora Doblas a l'alcalde quan ataca a Peñafiel per tenir problemes amb el personal a Barcelona, la crisi laboral del metro...Tapar la pobresa, amagar-la, fa que no es vegi,` però aquesta no desapareix.
Negar a posar a les bases reguladores un requisit d'empresa el fet de no haver acomidat a treballadors pel dogmatisme que a la gent que està a l'atur, no li agradaria no obtenir la feina...quan del que s'està parlant és de drets de treballadors, d'assegurar d'estar en contra el frau, despatxant a un treballador per agafar amb un cost salarial menor...fins que el regidor Monfort no va afluixar el tarannà i va apropar la idea i va tenir en compte el termini de 3 mesos. En aquest cas els regidors socialistes no van sortir a la defensa dels treballadors, tot i que posteriorment en altres mocions van declarar que els preocupava la situació de pagaments als treballadors i tenir el pagament a la Seguretat Social feta, i comentant que ja existien en el pleg de clàusules dels contractes que s'havien establert l'ajuntament amb els seus proveïdors.
Un altre tema enllaçat seria les queixes d'altres municipis sobre empreses que tenen una base social però que comencen a veure-ho com a centres explotadors. Aquesta consideració si fos real estaria als jutjats laborals i les denúncies allà. Esperem que en el nostre municipi no hi hagi queixes de sobreexplotació de certes entitats/fundacions que explotin als seus treballadors.
Per últim, la moció de la ILP presentada per la CUP, que es presentarà al Parlament, constava de dues parts, una que s'entenia que era competència directa de la Generalitat i l'altre que era específicament un àmbit vilafranquí, assegurant que es volia utilitzar l'òrgan del CEM (Consell Escolar Municipal) per parlar sobre els temes de manca de diversitat i heterogeneïtat en alguns centres vilafranquins. De nou, es teatralitza la diferent postura política de l'equip de govern i el de l'oposició. Haurem d'esperar com reaccionen els mateixos grups polítics al Parlament i respecte als temes vilafranquins, com ara les inversions en els centres educatius amb més dificultats siguin majors que en els altres, no es va explicar quines són aquestes inversions, tot i que l'espai on s'explicarà suposadamanet serà en l'òrgan representatiu del món educatiu, el CEM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada