erar la diferència!
A la plaça i més castellera, pilars de la Jove i dels Xicots per reivindicar els drets del col·lectiu LGBIT. On són els verds? Quina justificació per no anar a plaça?
dimecres, 29 de juny del 2016
Arc de Sant Martí a la plaça de la vila
erar la diferència!
A la plaça i més castellera, pilars de la Jove i dels Xicots per reivindicar els drets del col·lectiu LGBIT. On són els verds? Quina justificació per no anar a plaça?
Moció rebutjada! Orgull LGBIT vilafranquí!
Manifest
"Aquest any ens hem reunit persones de diferents col·lectius, amb diferents reivindicacions, per fer causa comuna pels drets de lesbianes, gays,transexuals, intersexuals, bisexuals...en una mateixa veu en favor del dret a la llibertat sexual, identitat sexual i orientació del desig, que afecta a totes les persones, i que considerem un dels més rics patrimonis de la humanitat. Perquè així ho entenem, ho defensem i fem una crida al conjunt de la societat per fer un front comú contra qui volen condemnar-nos.
"Aquest any ens hem reunit persones de diferents col·lectius, amb diferents reivindicacions, per fer causa comuna pels drets de lesbianes, gays,transexuals, intersexuals, bisexuals...en una mateixa veu en favor del dret a la llibertat sexual, identitat sexual i orientació del desig, que afecta a totes les persones, i que considerem un dels més rics patrimonis de la humanitat. Perquè així ho entenem, ho defensem i fem una crida al conjunt de la societat per fer un front comú contra qui volen condemnar-nos.
Som bolleres,mariques, velles, boges, feministes, indefinits, putes, desviades, crios, sense papers,malalts mentals,heteroinumises...estem orgullosos/es perquè volem i creiem en una societat lliure i diversa.
La violència sexista permaneix en totes les seves formes contra les dones, contra els i les homosexuals, contra els/les trans i en tots els àmbits:a la feina, als centres educatius, al carrer i als mitjans de comunicació. No ens enganyem, malgrat que tinguem una llei de matrimoni i apareguem en algunes sèries de televisió, la transmaribollofòbia permaneix anclada en el sistema heteropatriarcal i les conquestes legals poden revertir-se.
No entrem en el joc hipòcrita dels qui diuen "que facin el que vulguin però a casa seva". Ens mostrem públicament públicament i denunciem la censura.Estem farts/es, reivindiquem el dret a qui aquells que ens representen a l'ajuntament, que molts els han escollit, ens escoltin, ens recolzin, ens respectin i estiguin al nostre costat poden mostrar amb orgull la bandera des del balcó de casa nostra, la casa de tots i totes, que és l'Ajuntament. Reivindiquem i defenem la desaparició dels armaris, no tanquem la bandera en una sala, trenquem l'armari i siguem capaços/ces de mostrar la tolerància i el respecte de la ciutadania de Vilafranca per cada un i una dels nostres veïns i veïnes.
Nosaltres som visibles,la nostra casa de la vila, per què no?"
Aquest ha estat el manifest llegit a la plaça de la vila. Més tard, la mateixa plataforma ha pogut llegir-ho a la moció presentada d'urgència per motiu d'idioneïtat del dia, i ha estat rebutjada per Convergència i PSC. La raó donada és la de no acceptar cap bandera exposada a cap balcó per no tenir una petició de la Hispanitat...raó que com mostra la imatge, no s'aplica ni a l'educació en català ni a la vegueria del Penedès. Incoherència, intolerància i rebuig com a col·lectiu diferent a la institucional família formada per una parella d'heterosexuals.
Donar visibilitat a la manca de llibertat pública per expresar un sentiment, perquè no oblidem que mentres hi hagi una persona, una dona jove, que no pugui públicament reconèixer que té nòvia i hagi de mentir o amagar la seva relació de parella amb una altra dona, fins aleshores s'ha de visualitzar en el nostre ajuntament, perquè aquesta veïna que no pot ser lliure a l'hora d'estimar i de demostrar la seva estima davant de tothom, és una ciutadana de la nostra estimada vila. El dia que una parella formada per dones pugui educar conjuntament amb el mateix rol a un/a fill/a, no es relegui en l'àmbit educatiu, als centres educatius, que no sigui un tràuma per ningú, ni per la mare ni per la filla, poder-se agafar de les mans mentre passeja, pel carrer, per la Rambla, per la Parellada...i hagi d'anar a altres ciutats per mostrar de forma lliure un sentiment.
Tothom ha de ser lliure a escollir a qui estima, sense la imposició heterosexual. A qui no se li encogeix l'estòmac cada vegada que veu a la persona estimada i es queda sense respiració i sense paraules? Qui no ha sentit això alguna vegada i ho ha pogut mostrar agafant-se de les mans, mirant-se als ulls, fer-se una abraçada, un petó a la boca i no haver d'amagar-se en l'àmbit de casa? Fes una abraçada a una persona que no sigui del teu sexe i no passa res, fes-li una abraçada en mig d'una plaça amb canalla al voltant a la persona que estimes però del mateix sexe, i les mirades es clavaran a la teva persona.
Més enllà de la formació de com tractar a aquest col·lectiu, és primordial donar una prioritat de que es visualitzin les dificultats en què es troben: estimar lliurement a Vilafranca! Mostrem la bandera a la façana de l'Ajuntament!
La violència sexista permaneix en totes les seves formes contra les dones, contra els i les homosexuals, contra els/les trans i en tots els àmbits:a la feina, als centres educatius, al carrer i als mitjans de comunicació. No ens enganyem, malgrat que tinguem una llei de matrimoni i apareguem en algunes sèries de televisió, la transmaribollofòbia permaneix anclada en el sistema heteropatriarcal i les conquestes legals poden revertir-se.
No entrem en el joc hipòcrita dels qui diuen "que facin el que vulguin però a casa seva". Ens mostrem públicament públicament i denunciem la censura.Estem farts/es, reivindiquem el dret a qui aquells que ens representen a l'ajuntament, que molts els han escollit, ens escoltin, ens recolzin, ens respectin i estiguin al nostre costat poden mostrar amb orgull la bandera des del balcó de casa nostra, la casa de tots i totes, que és l'Ajuntament. Reivindiquem i defenem la desaparició dels armaris, no tanquem la bandera en una sala, trenquem l'armari i siguem capaços/ces de mostrar la tolerància i el respecte de la ciutadania de Vilafranca per cada un i una dels nostres veïns i veïnes.
Nosaltres som visibles,la nostra casa de la vila, per què no?"
Aquest ha estat el manifest llegit a la plaça de la vila. Més tard, la mateixa plataforma ha pogut llegir-ho a la moció presentada d'urgència per motiu d'idioneïtat del dia, i ha estat rebutjada per Convergència i PSC. La raó donada és la de no acceptar cap bandera exposada a cap balcó per no tenir una petició de la Hispanitat...raó que com mostra la imatge, no s'aplica ni a l'educació en català ni a la vegueria del Penedès. Incoherència, intolerància i rebuig com a col·lectiu diferent a la institucional família formada per una parella d'heterosexuals.
Donar visibilitat a la manca de llibertat pública per expresar un sentiment, perquè no oblidem que mentres hi hagi una persona, una dona jove, que no pugui públicament reconèixer que té nòvia i hagi de mentir o amagar la seva relació de parella amb una altra dona, fins aleshores s'ha de visualitzar en el nostre ajuntament, perquè aquesta veïna que no pot ser lliure a l'hora d'estimar i de demostrar la seva estima davant de tothom, és una ciutadana de la nostra estimada vila. El dia que una parella formada per dones pugui educar conjuntament amb el mateix rol a un/a fill/a, no es relegui en l'àmbit educatiu, als centres educatius, que no sigui un tràuma per ningú, ni per la mare ni per la filla, poder-se agafar de les mans mentre passeja, pel carrer, per la Rambla, per la Parellada...i hagi d'anar a altres ciutats per mostrar de forma lliure un sentiment.
Tothom ha de ser lliure a escollir a qui estima, sense la imposició heterosexual. A qui no se li encogeix l'estòmac cada vegada que veu a la persona estimada i es queda sense respiració i sense paraules? Qui no ha sentit això alguna vegada i ho ha pogut mostrar agafant-se de les mans, mirant-se als ulls, fer-se una abraçada, un petó a la boca i no haver d'amagar-se en l'àmbit de casa? Fes una abraçada a una persona que no sigui del teu sexe i no passa res, fes-li una abraçada en mig d'una plaça amb canalla al voltant a la persona que estimes però del mateix sexe, i les mirades es clavaran a la teva persona.Més enllà de la formació de com tractar a aquest col·lectiu, és primordial donar una prioritat de que es visualitzin les dificultats en què es troben: estimar lliurement a Vilafranca! Mostrem la bandera a la façana de l'Ajuntament!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)