Cultura

http://www.vilafrancaopinio.blogspot.com/

Xè TASTA CONTES

El traç de cada il.lustrador és la seva empremta que l'identifica.

Festival Off de Dansa

Sant Jordi té una rosa mig desclosa

pintada de vermell i de neguit;

Catalunya és el nom d'aquesta rosa,

i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món.

        

                               Josep M. de Segarra

Miquel Fuentes

NORMA Y PARAÍSO DE LOS NEGROS

 Odian la sombra del pájaro
sobre el pleamar de la blanca mejilla
y el conflicto de luz y viento
en el salón de la nieve fría.

 Odian la flecha sin cuerpo,
el pañuelo exacto de la despedida,
la aguja que mantiene presión y rosa
en el gramíneo rubor de la sonrisa.

 Aman el azul desierto,
las vacilantes expresiones bovinas,
la mentirosa luna de los polos,
la danza curva del agua en la orilla.

 Con la conciencia del tronco y del rastro
llenan losnevios luminosos y la arcilla
y patinan lúbricos por agua y arenas
gustando la amarga frescura de su milenaria saliva.

 Es por el azul crujiente,
azul sin un gusano ni una huella dormida,
donde los huevos de avestruz queda eternos
y deambulan intactas las lluvias bailarinas.

 Es por el azul sin historia,
azul de una noche sin temor de día,
azul donde el desnudo del viento va quebrando
los camellos sonámbulos de las nubes vacías.

 Es allí donde sueñan los torsos bajo la gula de la hierba.
Allí los corales empapan la desesperación de la tinta,
los durmientes borran sus perfiles bajo la madera de los caracoles
y queda el hueco de la danza sobre las últimas cenizas.

"Poeta en Nueva York", Federico García Lorca (70 anys de la seva publicació)


Joan Solà i Cortassa pregoner de la FM 2010:

Si el lingüista urgellenc, Premi de les Lletres Catalanes, ha seguit els mitjans de comunicació després de la seva presentació com a pregoner haurà tingut una decepció important perquè fonamentalment se li farà sentir forani. Ell mateix es considera foraster i poc coneixedor de la nostra festa però molta gent s'ha postulat en contra d'un pregoner de fora per no haver estat  vinculat directament a la festa, perdent trets diferencials, que no hi hagi participat, o que simplement no la conegui a fons.

El pregó no ha de ser una crítica sinó una òptica, una perspectiva, una impressió diferent i que en realitat ha de fer que millori la nostra festa en comptes de que  l'endogàmia classista i fins i tot política per escollir tant els admis com els pregoners desaparegui i no per això es perdi la nostra identitat.