Alternatius sistemàtics o pataleta per no cridar-me

Trobada de colla de diables amb parlaments centenaris

La política vilafranquina mal entesa per la majoria de grups polítics, com la llibertat de negar-se en programa electoral a pactar amb dos partits estàndards causants de la crisi econòmica i de la situació social en la que vivim tots plegats. Aquesta negativa per programa i recolzada per entrevistes preelectorals, s'han convertit en aquest moment, en reivindicacions infantils perquè els convergents vilafranquins no s'han posat al telèfon, no han extès les seves vies de comunicacions cap a ells, reacció infantil. La resposta a la seva negativa era la de negociar amb ells? Contradictori missatge polític tan als grups com per als votants, que no són tots els que van a l'assemblea per decidir què es farà. 

VEC també està en contra de l'acord d'esquerres, i enfoquen la visió cap el 27S. 

ERC s'hi nega amb CIU i PSC.

Resultat, pactes concrets per programa, per continguts. O com bé deia el regidor en funcions Monfort, la impossibilitat d'agilitzar el temes importants de la vila, tot s'eternalitza i esdevé un calvari qualsevol decissió.

La nit electoral Pere Regull veia com podien pactar amb qualsevol partit, podent-se deslliurar d'un matrimoni que havia estat profitós però que mancava d'aires sobiranistes i en aquest temps que corre no queda gaire bé...sobiranistes amb antiindependentites, de dretes i de centre... l'experiència anterior de mandat dels socialistes la necessitaven, en aquest moment ja saben governar... i saben amagar allò que no interessa, en què els podran ajudar en aquest moment el grup del PSC? En no gaire.

PSC els interessa entrar a governar? Per la força que podran tenir, depèn les negociacions, depèn d'assumir o no una regidoria en solitari. Aquesta força  no és més interessant fer-la des de l'oposició i no entrar en l'equip de govern? També se n'ha d'aprendre a ser-hi després de tants anys governant...

Només un acord general entre partits va prosperar: la moció de censura. Això ho diu  tot. L'acord per a afavorir polítiques socials al 2010, política d'aparador.Són incapaços de posar-se d'acord i aturar polítiques de dretes i prioritzant rivalitats personals, abans que prioritzar la nostra vila, uns per antisistema, uns altres per tenir la visió al 27 S, i la resta per què no sigui dit que les semblances són més que les diferències.